Pierre Bastien & Mecanium
i Pole Pole
La música i les màquines de Pierre Bastien & Mecanium i Pole Pole
Petit format musicovisual
(Dissabte 26 a les 22.30 h - 5 €)

Pole Pole

Com en una mena de cabaret postindustrial , POLE POLE ens submergeix en un espai-temps carregat d'ironia. A més d'instruments convencionals tant acústics com electrònics (acordió, clarinet, mandolina, viola, sampler), POLE POLE utilitza objectes d'ús domèstic: una vella impressora que marca swing, una tetera que xiula, una aspirina efervescent.

En l' univers mecànic acústic de POLE POLE, el repte és clar: quants i quins objectes són músics potencials i no tan sols instruments?

Maddish, Imma i Joan componen i interpreten un repertori original que experimenta paisatges i passatges de delicada bellesa amb un component teatral ple de sentit de l'humor.

Hi haurà una mitja part entre les dues actuacions.

Pierre Bastien & Mecanium

Pierre Bastien es va iniciar a la música com tothom, amb una carrau . Als 10 anys, va fabricar la seva primera guitarra de dues cordes amb elements del joc El Petit Físic. Als 15 anys, elabora la seva primera màquina: un metrònom connectat a la dreta a un címbal i a l'esquerra a una paellera . D'adult, després de distingir-se tocant un drap de cuina , treballa amb artistes de la talla de Dominique Bagouet, Pascal Comelade, DJ Low i Issey Miyake, entre d'altres. Paral·lelament, ha ideat i elaborat una orquestra domèstica d'una desena de robots Mecan o que toquen instruments tradicionals i objectes domèstics.

Als seus concerts, Pierre Bastien és el director d'orquestra de Mecanium, nom de l'agrupació de les seves màquines. En lloc d'un tornavís, sosté a les mans una trompeta. En basar-se les composicions en aquestes delicades construccions , es produeix una paradoxa curiosa, sorgeix una emoció sorprenent dels sons de les mateixes màquines.

“(...) Una evocació plàstica, a mitja llum i amb escultures sonores, que dibuixa pentagrames amb el suport d'uns artilugis mecànics artesanament construïts. Peces de Mecano que, accionades per motors diminuts, posen en marxa els instruments rítmics més neorealistes possibles. Sobre aquestes bases de cubisme domèstic, d'inimaginable fusteria poètica, Bastien prorroga el somni sonor amb trompetes, guitarres, serres reverberants”.
Quim Casas, Rock de Lux, març de 1999.