abril 05

Mai m'ha deixat de sorprendre tota aquella gent que desprès d'una llarga i monòtona jornada només pensa en arribar a casa per tombar-se al sofà i engegar la tele per veure alguna cosa que no els faci pensar en la llarga i monòtona jornada que acaben de tenir.

Tots aquells que esperen el dissabte per tancar-se en un centre comercial on tot està pensat per facilitar-te la compra de tantes i tantes coses inútils amb tants recursos que fins i tot pallassos i guarderies t'aparten el fills que quasi no has pogut veure durant la setmana .

Tots el que omplen el cinemes amb crispetes i coca-coles gegants mirant pel·lícules d'impressionants efectes especials però sense història que fan passar una estona tan entretinguda que al cap de pocs temps ja no recordes l'estona que acabes de passar.

Aquells que gasten el diumenge mirant esports amb impressionants televisors de plasma pagats amb interminables quotes per sentir-se com si estiguessis a l'estadi que tenen a tres parades de metro però amb la comoditat del menjador de casa.

I és aquesta cultura del no pensar, d'allò fàcil, entretingut i còmode, el que crea una societat adormida en el que es prefereix no votar perquè ja hi haurà algú que decidirà per ells, la que no s'indigna quan ningú dimiteix malgrat que tot un barri s'enfonsa pel pes de la negligència i la corrupció; la que fa jornades interminables per poder pagar-se habitatges que fa quatre anys costaven déu vegades menys mentre que constructors i especuladors passegen dins de, cada cop més grans i potents, BMW's i Porsche 4x4. La que, en definitiva, ens converteix, com fa més de 2000 anys, en una plebe de "pan i circo".

Mai m'han deixat de sorprendre els esforços que fan els nens per comprendre, tot mirant darrera de la pantalla del cinema, d'on venen aquelles imatges. Estic segur que quan creixin i mirin darrera l'escenari de l'Ateneu Popular 9 Barris comprendran la diferència entre cultura i oci.

Junta Bidó de Nou Barris