desembre 05

Persones, Circ i Barcelona

Desembre ens porta cada any la més important producció de l'Ateneu, el Circ d'Hivern.
Aquest any és el desè. Deu anys, deu espectacles diferents.
Deu anys que han servit per a que un munt de persones hagin posat les seves il.lusions, els seus esforços i la seva feina al servei d'un espectacle, divers, diferent i sempre caracteritzat per la seva qualitat.
Un bon número de representacions al nostre teatre i a d'altres espais.
Quants somriures hem arrencat en aquests deu anys?
Quants infants han dibuixat a colors els moviments dels artistes a l'escenari?
Quantes escoles s'han acostat, mestres i nens, a gaudir de la màgia de l'espectacle?
Quantes famílies han programat una tarda de les vacances de Nadal, per passar-la a l'Ateneu Popular de 9 Barris?
Des d'aquesta revista volem compartir amb tots vosaltres l'orgull i la satisfacció que ens produeix l'aconseguit.
No sempre amb els recursos econòmics necessaris. No sempre amb la complicitat de les administracions públiques. Però sí amb el dinamisme i l'alegria de veure i sentir que aquí, a l'Ateneu, entre tots ho fem tot. Que tots som importants . Que ningú és mes imprescindible que un altre. Que no ens mou mes interès que el de la satisfacció de les coses ben fetes, de passar-ho bé i fer que uns altres en gaudeixin.
La força que ens mou és la de poder dur a terme, en el lleure, des de la cultura, allò que ens agrada, allò que ens fa créixer, plegats, com a persones.
Persones , un concepte que cada vegada cobra mes importància. No podem tancar els ulls als fets que s'estan produint a França. A l'Ateneu han tingut lloc els dies 5 i 6 de novembre les Segones Jornades de Nou Barris Acull. No podem deixar de reclamar a les administracions públiques tota la inversió necessària per a aconseguir que els nou vinguts i els que ja hi érem, tinguem unes bones condicions de vida als nostres barris.
No podem baixar la guàrdia en la reclamació de millores socio-culturals, de recursos que ens permetin fer correctament l'acolliment dels nous veïns i veïnes.
Uns recursos que també podrien permetre reduir els índex de pobresa, la població en exclusió social, la mendicitat.
A Barcelona arriba la gent per que és una ciutat viva, en constant debat, plena d'idees en ebullició, amb les seves coses bones i dolentes. Això sembla que molesta al Sr. Clos que amb la Normativa sobre Civisme, ens ve a dir que ell voldria fer de la ciutat una maqueta, a criteri del constructor, a la que tot fos impecable i maco, tot estructurat i sense vida.
No es pot titllar de vandalisme actituds pròpies del jovent com són anar en monopatí o les expressions artístiques dels grafitis. No hi ha res mes surrealista que voler multar un captaire.
No és aquest el camí cap a una convivència en pau i harmonia.
Arriba el Nadal i seria el moment de replantejar-nos, també, el consumisme que ens colpeja a través de tots els mitjans de comunicació. Mirem al nostre voltant i preguntem-nos, abans d'anar a comprar, quantes mes coses materials necessitem per a ser feliços.

Ens trobem el 2006.

Salut i circ !!