març 06

Durant les últimes setmanes i mesos, i a conseqüència del context polític però també dels canvis socials que estem vivint, el concepte d'identitat està en el centre de bona part dels debats habituals de ciutadans i polítics.

A les últimes trobades de la Xarxa d'entitats Nou Barris Acull s'està veient que a Nou Barris i a la resta de la ciutat de Barce lo na s'està donant una situació força interessant. Les bandes que tenen com a funció definir els trets identificatius i cohesionadors de molts adolescents i joves acabats d'arribar procedents d'altres països, plantegen la possibilitat de poder formalitzar la seva situació constituint-se com a associacions. És a dir, s'està buscant el camí més eficaç per participar en les dinàmiques socials igual que ho fan la resta d'entitats i col·lectius (associacions de veïns, entitats culturals, esportives,etc.) amb les que molts ciutadans ens identifiquem per motius diversos.

Potser és un pas més, i un repte més per mesurar fins a quin punt és real i eficaç el marc social basat en la convivència, en un primer moment, i la curiositat per la mescla i l'intercanvi, en un altre, que molts defensem com una característica a ciutats com Barce lo na i a Districtes com el de Nou Barris.

La història de les últimes dècades demostra com l'arribada de nous immigrants sempre ha estat enriquidora i un estímul a nivell cultural. Precisament, aquest mes de març, d'entre la programació d'espectacles de l'Ateneu hi ha una especialment destacable. Miquel Poveda, una de les figures cabdals del flamenc actual ens presentarà el dia 24 de març, entre d'altres temes, alguns del seu últim treball Desglaç . Aquest és un disc arriscat i únic en que es donen la mà el flamenc i la poesia d'alguns dels més destacats poetes catalans contemporanis.

És, per tant, un bon exemple de que les pureses només poden basar-se en sentiments profunds i que afectin directament al més íntim de l'esser humà. Qualsevol tret identitari només te la seva raó de ser si ajuda a expressar aquestes veritats profundes. Tal i com ho fan els versos en català de poetes com Joan Margarit o Gabriel Fer rater (entre d'altres poetes presents en aquest disc), o la màgia de la veu d'un cantaor que ha escollit el flamenc per comunicar sentiments que el raonament o les paraules no poden copsar.

Probablement, hi hagi una sèrie de trets que ajudin a definir una identitat. Però entre ells el que potser és més valuós, paradoxalment, sigui que aquesta identitat pugui estar sempre atenta i disposada a deixar-se reinventar i a encuriosir-se per l'arribada de nous vinguts i nous col·lectius amb altres caràcters identitaris.

Cal facilitar els canals de diàleg i de trobada. Per això val la pena l'esforç de tots perquè els nous grups de joves es puguin constituir com a col·lectius reconeguts amb els drets i deures de qualsevol associació. Per què aquests joves participin com la resta en la construcció i proposta de la societat que tots conformem.

Al cap i a la fi l'únic model social possible és aquell que es basi en la justícia, la diversitat, que sigui equitatiu, lliure, obert, i autocrític. I que a nivell cultural fomenti les interrelacions i els maridatges. La cultura no entén de procedències.