La primera ludoteca data del 1934, a la ciutat de "los Angeles", California. Aquesta copiava el sistema d’una biblioteca de préstec, deixant en lloc de llibres joguines per utilitzar a les llars. A Europa, la ludoteca no va aparèixer fins el 1959 a Dinamarca. Amb la publicació de la Carta dels Drets dels Infants al 1959, on recull al punt 7c el dret de l’infant al joc, les ludoteques junt amb l’UNESCO, inicien un procés d’expansió com espais facilitadors del joc.

Al 15 de novembre de 1980 s’inaugurà la primera ludoteca de l’estat Espanyol, la ludoteca Margarida Bedòs, als locals de l’Associació de Veïns de les Termes a Sabadell. Posteriorment, al març del 1981, apareix La Guineu, convertint-se en la primera ludoteca de Barcelona.

A partir d’aquí, l’evolució de les ludoteques és constant, consolidant-se com serveis de l’educació a través del joc i la joguina, amb una personalitat pròpia que les diferencia d’altres centres infantils i juvenils. Finalment remarcar la creació al 1992 de l'Associació de ludotecaries i ludotecaris de Catalunya "ATZAR" .

Actualment trobem diferents models d’organització i gestió de les ludoteques:

Ludoteques de titularitat i gestió pública

Ludoteques de titularitat pública i gestió privada

Ludoteques d’associacions o fundacions en conveni amb l'administració pública

Ludoteques de titularitat i gestió privada

Trobem alhora, models de ludoteques especialitzades en determinats sectors d’edat, adaptades a nens i nenes amb necessitats específiques, ludoteques hospitalàries, ludoteques gegants, itinerants...

Les ludoteques actualment es justifiquen degut a la pèrdua d’espais de joc al carrer, la manca de companys que això comporta, la disminució del nombre d’infants al nucli familiar, la impossibilitat de disposar de materials de joc i el reconeixement de la importància del joc en el desenvolupament infantil.

Des de l’any 1983 l’enciclopèdia Catalana defineix la ludoteca com:

"Institucions recreatiu-culturals especialment pensades per desenvolupar la personalitat del nen principalment a través del joc i la joguina. Amb aquest objectiu, possibiliten el joc infantil amb l’oferta tant dels materials necessaris (joguines, espais de joc oberts i tancats) com de les orientacions, ajudes i companyia que necessitin per jugar. Els principals objectius dins d’un marc de desenvolupament comunitari, són prestar als nens, aquelles joguines que escullin, practicar el joc en grup, orientar als pares en relació al consum de joguines, ajudar a la integració del nen amb necessitats especials mitjançant el joc, la construcció de joguines, la realització d'activitats d’animació infantil i la proba de joguines per estudiar la seva bondat, facilitant aquesta informació als fabricants" (Maria de Borja).

D’aquesta definició i de la realitat actual dels centres, s’extreu la característica pròpia de la ludoteca; el treball prenent el joc com a eix central de la intervenció. Per tant, l’entorn físic i la programació (estructurada entorn al projecte d’intervenció i pedagògic del centre) ha d’estar sempre relacionada amb el món del joc i la joguina. Un altre aspecte imprescindible, són els principals agents que possibiliten el desenvolupament del projecte d’intervenció: els ludotecaris. Aquests, adquirint el paper d’educadors del centre, són els que dia a dia, reflexionant, compartint i interaccionant amb els usuaris del centre estructuren l’espai i el projecte.

Un cop vist això, creiem que la definició de ludoteca fins al moment més encertada, és la realitzada per ATZAR (Associació de ludotecaries i ludotecaris de Catalunya):

"La ludoteca és un equipament dirigit per un equip estable de professionals, els ludotecaris, amb un projecte educatiu específic a través del joc i la joguina. La ludoteca disposa d’un fons lúdic significatiu, té voluntat de servei públic i utilitza la joguina com una de les principals eines d’intervenció educativa, social i cultural".

Per definir quines són les funcions de les ludoteques creiem totalment encertada la realitzada per Josep Maria Aullè (president d’ATZAR):

*Funció recreativa: la ludoteca és un espai de joc, i com a tal ha d’oferir diversió, ser atractiu i fer gaudir als seus usuaris.

*Funció educativa: el joc, és un mecanisme d’aprenentatge innat, la missió de la ludoteca és aprofitar aquest impuls natural per orientar-lo a un desenvolupament integral i positiu de la persona.

*Funció socio-económica: Actualment, molt poques persones poden permetre's a nivell particular l’ús de les possibilitats de joc que ofereix una ludoteca, i no tan sols a nivell de materials lúdics, sinó també d’espais i companys de joc que la ludoteca possibilita.

*Funció comunitària: Les ludoteques han d’esdevenir punts d’informació sobre el fenomen lúdic, font de recursos per altres col·lectius i han de formar part de l’entorn comunitari en el que es troben ubicades per poder desenvolupar el seu paper educatiu.

*Funció d’investigació: Les ludoteques són el terreny de proves més real que existeix per tots els jocs que entren en ella. Per això cal analitzar aquests materials per poder emergir com a pont entre consumidors i productors tot vetllant per la qualitat de les seves eines d’intervenció.

Un dels aspectes fonamentals en el disseny d’una ludoteca esdevé l’organització de l’espai i dels recursos lúdics. L’espai, ha d’estar delimitat per poder donar contingut a les dinàmiques, tot creant zones temàtiques diferenciades, segons el tipus de joc que es proposa a cadascun dels espais. Tanmateix les mesures de seguretat han de ser màximes, ja que no es pot oblidar que els usuaris del mateix esdevindran els infants. L’organització dels recursos lúdics no és menys important. Tenir classificats els jocs, segons l’edat, la temàtica i els beneficis psicopedagògics que comporta amb fitxes de seguiment, facilita la seva col·locació lògica als estants i permet mantenir un control funcional i pedagògic de la col·lecció existent.

Per una altra banda, la programació bàsica d’activitats de la ludoteca ha de fomentar-se en el joc lliure, ja que aquest combina la voluntarietat, l’establiment de relacions socials, l’espontaneïtat i el desenvolupament de l'autonomia. Aquest joc lliure ha d’anar acompanyat d’una selecció de materials de joc en base a criteris de qualitat funcional, material i pedagògica, una distribució d’espais coherents i una normativa que faciliti la llibertat i el respecte tant pel material i pels companys de joc. Paral·lelament al joc lliure, es poden realitzar diferents propostes d’activitats com: Tallers de reparació de joguines, activitats grupals organitzades, jocs dirigits....