Tipus: Joc dinàmic

Elements de joc: Diversos malabars segons el nombre de participants

Tema: Dintre dels jocs malabars trobem diferents elements clàssics com les pilotes, les maces, el pal del diable, els plats xinesos i el conegut diàbolo, tot i que últimament s'han introduït nous elements com les carioques, la perxa o el swing. Cada element té la seva pròpia tècnica, trobant malabars més fàcils d’aprendre que uns altres. Depenent de l’element trobem multitud de variants, existint malabars amb foc, amb il·luminació, de rebot, gegants, minis..... Per últim cal esmentar que els malabars com a art circense permeten l'elaboració d’actuacions teatrals.

Edat recomanada: A partir de 7 anys

Nombre de participants: Depèn del nombre de malabars

Temps aproximat de joc: 1 hora

Desenvolupament:Primera etapa, una pilota. Cal enviar la pilota de la mà dreta a la mà esquerra i viceversa, llençant-la des del nivell del melic donant-li un lleuger moviment convex. La pilota haurà d’arribar a una alçada una mica superior a la del cap del malabarista.

Segona etapa, dues pilotes. Amb una pilota a cada mà es realitza l’etapa anterior, i just en el moment en què la pilota arriba a la part més alta del seu recorregut cal llençar la pilota de l’altra mà. Cal concentrar-se en els llançaments, ja que la capacitat per recollir les pilotes apareix quan siguin enviades de manera correcta. És important llençar la segona pilota per dins, per sota i a l’esquerra de la primera, en un pla paral·lel al cos. Posteriorment cal encadenar de manera continuada els moviments d’aquesta etapa.

Tercera etapa, tres pilotes. Es comença amb dues pilotes a la mà dreta i una a l’esquerra. Es llença la primera pilota de la mà dreta, llençant la de la mà esquerra quan la primera arribi al seu punt més alt de trajectòria, i recollint amb la mateixa mà esquerra la primera pilota llençada. Quan la segona pilota es trobi en el punt més alt llençarem la tercera pilota recollint amb la mateixa ma la segona pilota. Finalment agafarem la tercera pilota restant amb dos pilotes a la mà esquerra i una a la dreta. L’exercici es repeteix començant aquesta vegada amb dues pilotes a la mà esquerra.

Quarta etapa, tres pilotes en cascada. Cal encadenar els moviments de l’etapa anterior de manera continuada. És important que els llançaments siguin alts, precisos i lents. Cal anar augmentant progressivament el nombre de llançaments fins aconseguir un moviment fluid de les tres pilotes.

Consells:Si al fer malabarisme tens que moure’t cap al davant prova de fer-ho davant una paret o davant el llit que no et deixi avançar.

Concentrat en els llançaments, no pensis en recollir-los.

Si les boles topen entre elles a l’aire, concentrat en l’alçada dels llançaments i que les dues mans llencin a la mateixa altura

Qualificació tècnica:

El malabarisme, considerat com a joc, esport, distracció o art, emergeix com a font d’aprenentatge que desenvolupa les capacitats coordinatives, condicionals, de concentració i d’equilibri, estimulant la coordinació dinàmica (desplaçaments i utilització d’objectes) i les relacions espai/temps. Tot i que en principi constitueixen una activitat individual, amb la pràctica permeten una gran varietat de jocs cooperatius múltiples (passis de maces, de diàbolos...)

Història:El malabarisme, té una llarga història. La primera referència escrita de la qual es té constància prové d’una inscripció egípcia a la tomba de Beni Hassan, datada entre el 1994 i 1781 abans de Crist. A la Xina, a la dinastia Chang (1766-1112 A.C.) va tindre el seu origen el diàbolo, d’on una mica més tard va sortir també el pal del diable i els plats xinesos. Els japonesos van ser pioners en els exercicis de maces.

Al llarg de l’edat mitja es poden trobar diferents malabaristes a les fires ambulants i entre els trobadors. Cap al segle XVII les activitats lúdiques van tindre una major importància, i els malabars van passar a ser un art reconegut que va culminar en la seva incorporació als circs. A l’edat contemporània, la popularitat del malabarisme es redueix considerablement, però de deu anys cap a aquí, l’interès del públic s’ha renovat, deixant d'ésser un privilegi de professionals per practicar-se a les universitats, parcs, centres infantils i juvenils...

Destacar per últim al millor malabarista del món, en "Bruce Sarafian", que actualment té el rècord Guinnes sent capaç de fer malabarismes amb 11 pilotes.