Cementiri de Sant Andreu
L’origen del recinte es remunta a l’edat mitjana, quan el cementiri parroquial de Sant Andreu de Palomar es va quedar petit. A partir de l’any 1837, l’Ajuntament de la vila va decidir enderrocar l’església per fer-ne una de nova, i va buscar un nou emplaçament per a la necròpolis, fora de l’àmbit urbà però proper i en un indret exempt de riuades. Inicialment es va proposar ubicar-lo on ara hi ha el barri de la Prosperitat, però finalment es va triar els terrenys de la masia de Can Calç.
Era un espai tranquil ben a prop del camí de Sant Andreu a Horta (l’actual carrer de Piferrer) i situat en una petita elevació a resguard de la riera de Sant Andreu. L’any 1839 es va inaugurar i beneir el nou cementiri. Aleshores es va fer popular la dita “se n’ha anat a Can Borràs” quan algú moria.
Si fas servir un telèfon intel·ligent o tauleta, gaudiràs més de l’experiència obrint
el vídeo en mode ulleres 360º a l’App de YouTube .
Amb l’agregació de Sant Andreu a Barcelona l’any 1897, el cementiri va passar a ser de propietat municipal. A mesura que la població va augmentar, el recinte va ser ampliat i reformat, amb l’adquisició de nous terrenys. La darrera ampliació és del 1919. La façana actual del carrer dels Garrofers data del 1927, mentre que la capella es va construir cap al 1930. L’interior del cementiri reflecteix aquestes reformes i és per això que es poden distingir dues zones: la de 1839 i la del segle XX.
A la placeta d’entrada es troben els panteons de famílies importants com els Basté, els Fabra o els Guix. Una de les tombes més visitades és la del capellà Francesc Pla, conegut com el santet de Sant Andreu. Va ser un seminarista jove a qui el bisbe va prohibir dir missa perquè la seva mare practicava l’espiritisme. Es diu que va morir de pena. També és molt popular la del poeta i dramaturg andreuenc Ignasi Iglesias, mort el 1928.
Una de les peculiaritats del cementiri és que conté un recinte hebreu amb tombes directament sota terra i amb vegetació, seguint la tradició jueva. A més, hi ha una zona reservada a enterraments de cristians protestants. Un altre espai singular del cementiri és el Panteó del Soldat, erigit el 1940, un espai monumental dedicat als soldats franquistes morts sense recursos. Després d’una sèrie d’actes vandàlics, s’hi van eliminar els símbols feixistes el 2010. L’any 2012 es va iniciar la remodelació del mur que envolta el cementiri i se’n va recuperar la pedra original.
Ubicació del Cementiri de Sant Andreu:
Mostra Cementiri de Sant Andreu en un mapa més gran