Plaça de Santa Eulàlia
La de Santa Eulàlia és la plaça més antiga del districte de Nou Barris. Té aquest nom des de 1922, tot i que va néixer a la segona meitat del segle XIX com a plaça de la Victòria, coincidint amb la Revolució de 1868. Un cop restablerta la monarquia borbònica es canvia el nom per plaça Nacional. Finalment, l’any 1922 l’alcalde Ferran Fabra i Puig la rebateja com a Santa Eulàlia en homenatge al barri, Santa Eulàlia de Vilapicina.
La plaça de Santa Eulàlia es va construir en terrenys de Can Basté i Can Costa dels Xiprers, i van ser els propietaris d’aquestes dues masies, Pere Pous i Matilde Viguer, qui van urbanitzar-la.
A partir de l’any 1867 es comencen a comprar parcel·les i edificar cases noves a la plaça. La primera és la del mestre d’obres Josep Guix i Vila als números 1-2 i 3 de la plaça. Aquesta casa ja no es conserva. Sí que es manté dempeus la casa del número 10 i aquesta altra que encara conserva la placa de “Calle de los Amigos” de l’època en què Sant Andreu de Palomar era poble independent. En una altra parcel·la es construirà el 1903 el centre Eulalienc, també conegut com El Casinet. Aquesta entitat tenia com a funció principal el socors mutu entre els associats en cas de malaltia, treballar a favor dels interessos de la barriada i procurar diversió, esbarjo i actes culturals a socis i familiars. El Centre Eulalienc ‘El Casinet’ va esdevenir un lloc molt conegut a tota la ciutat de Barcelona per les representacions teatrals i els balls socials. L’edifici original es va enderrocar i reformar completament, però l’entitat continua.
Ubicació de la Plaça de Santa Eulàlia: