La via Júlia

La via Júlia és un dels carrers més transitats de Nou Barris. Va ser dissenyada sobre plànol l’any 1905 dins el Pla Jaussely com una via per millorar les comunicacions entre els municipis agregats a Barcelona. Durant molt de temps va ser un descampat ple d’horts o de cotxes, que es va anar poblant mentre s’edificava a l’entorn.

En un primer moment es parlava de la via Júlia com el passeig de la Muntanya, nom que ha perviscut amb el club de futbol Muntanyesa, amb seu a la via Júlia. També se la van anomenar els Quaranta Metres per la seva amplada, de la mateixa manera que la veïna via Favència la van batejar com Seixanta Metres. Però al llarg de la seva història el carrer ha tingut més noms. L’any 1931 es va passar a dir Carlos Marx i des de 1942 ha quedat oficialment com a via Júlia.

Els quaranta metres d’amplada estaven reservats originàriament a la construcció de l’eix de comunicació, i per això, es va anar edificant a l’entorn i el centre del carrer va quedar sense urbanitzar. En aquests descampats s’hi van aixecar envelats, paradetes de llaminadures, horts i, fins i tot, una escola construïda pel Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona amb la fusta procedent del pavelló de Suècia a l’Exposició Universal de 1929. Aquesta escola va ser remodelada durant el franquisme i va perviure fins a l’any 1974, quan es va inaugurar l’actual Escola Prosperitat.

La urbanització va arribar de mica en mica, primer amb l’arribada de tramvies i busos, i finalment amb la construcció del metro. L’estació es va inaugurar l’any 1982 amb el nom de Roquetes, un nom que va mantenir durant 17 anys fins a rebatejar-se com a via Júlia. Acabades les obres del metro, els arquitectes Bernardo de Sala i Josep M. Julià van afrontar el repte d’endreçar urbanísticament un carrer que havia quedat dividit en dos nivells en alguns trams per la caixa del túnel del metro. El desnivell de 2,5 metres que hi havia el van salvar amb una rambla amb escales i rampes. L’obra es va rematar amb la instal·lació d’escultures, com la Columna de Llum o Torre Favència, d’Antoni Rosselló, l’escultura Júlia de Sergi Aguilar o l’Escullera de Jaume Plensa. I sobretot, la Marquesina, punt de trobada i escenari de moltes celebracions populars.

Més d’un segle després, la via Júlia s’ha convertit en un eix cívic, on s’apleguen entitats i s’organitzen festes, i és una de les vies comercials més importants de Nou Barris. Té una llargada d’un quilòmetre, el qual enllaça la plaça de la República i la cruïlla amb la via Favència. El seu traçat divideix dos barris: Verdun i la Prosperitat.

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies