L’emboscada i mort de Facerías

Amb només 8 anys, José Molina va ser un dels testimonis de la mort del darrer maqui urbà, Josep Lluís Facerías. Ell i el seu amic Julián Ríos, que llavors vivien al Turó de la Peira, estaven jugant molt a prop del lloc on la policia va preparar l’emboscada aquell 30 d’agost de 1957.

 

“Mi amigo Julianín y yo teníamos ocho años, llegamos a parar a este descampado, y entonces nos dedicamos a jugar con los caracoles, buscando caracoles. Empezamos a sentir un ruido ensordecedor y vimos un hombre correr detrás del muro y cayó a este lado. Vinimos hacia aquí y lo vimos que estaba cara hacia arriba, y con la camisa blanca empapada en sangre.”

 

Aquest home era Josep Lluís Facerías. Els records de José Molina, però, no coincideixen amb l’atestat oficial que parla d’una detenció amb resistència. Molina, com a advocat, ha investigat aquest cas durant anys.  I fins i tot va trobar el testimoni d’un tercer nen que va afirmar que va ser una emboscada.

 

“Vio como un hombre venía en bicicleta por el paseo Verdum y detrás del muro del manicomio aparecieron la policía con metralletas y lo ametrallaron.”

 

El trets provenien del passeig de Verdum amb el carrer del Doctor Pi i Molist. Els nens van veure com l’home queia des de l’altra banda del mur de l’antic Mental, van apropar-se ràpidament i es van trobar amb el maqui Facerías abatut per l’emboscada policial. Des de l’altre banda del mur, un dels policies de paisà va cridar als nens que marxessin perquè l’home duia una bomba de mà.  Atemorits els dos nens van fugir corrent.  Gairebé 60 anys més tard dels fets, Molina reviu l’últim record que té de Facerías. Quan el maqui, abatut, manipulava una bomba de mà que no va arribar a activar.

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies