Guineueta

El barri de Guineueta llinda amb els barris de Canyelles, Verdum, Porta, Turó de la Peira i Ramon Albó. Situat a una de les zones més cèntriques del districte, aglutina dos grans polígons d'habitatges.


Camp de futbol "La Guineueta"

A la part nord del barri es troba el polígon de Guineueta, constituït per edificis de quatre plantes amb pisos petits però ben distribuïts. Un dels principals atractius d'aquest sector són els espais enjardinats existents entre els blocs, que es van realitzar durant els anys noranta i que converteixen el barri en una autèntica ciutat-jardí. Però, potser, l'espai estrella d'aquest sector és el Parc de la Guineueta, una gran zona verda amb configuració de parc clàssic que aporta una agradable nota de natura i frescor al districte.


Habitació de l'antic Institut Mental

A la part sud del barri es troben els polígons d'habitatges de Barcinova i Calinova, construïts durant els anys setanta. Ambdós grups d'habitatges es troben separats pel passeig Valldaura, que amb la seva remodelació realitzada l'any 1998 s'ha convertit en un eix unificador de les zones nord i sud del barri gràcies a les seves àmplies voreres, els paviments de qualitat, els espais enjardinats i l'enllumenat de disseny original.


Seu del Districte


Fòrum Nord de les Tecnologies

Els habitatges de Barcinova i Calinova envolten l'antic Institut Mental de la Santa Creu i de Sant Pau, edifici històric que data de l'any 1889 i que, en l'actualitat, acull les dependències de la seu del Districte de Nou Barris, la Biblioteca Nou Barris, Barcelona Activa, la Guàrdia Urbana del districte i l'empresa Pro Nou Barris. Davant l'edifici de la seu del Districte de Nou Barris es troba la plaça Major del districte i, al seu costat, el Fòrum Nord de la Tecnologia, construcció singular que alberga diversos projectes relacionats amb les iniciatives empresarials i les noves tecnologies. Va ser inaugurat l'abril de 1995 i projectat pels arquitectes Josep Benedito i Agustí Mateos.

Tot el conjunt es troba envoltat pel modern Parc Central de Nou Barris, un gran projecte urbanístic que s'està portant a terme en dues fases i que, un cop finalitzat, s'estendrà fins a la plaça Karl Marx tot constituint el segon parc més gran de la ciutat. La primera fase, inaugurada l'any 1999, s'estén des del carrer Lorena fins al carrer Marne i constitueix un gran espai verd que afavoreix el desenvolupament d'activitats a l'aire lliure i facilita l'accés als equipaments públics i administratius que es concentren en aquesta àrea. La segona fase, la inauguració de la qual està prevista per a l'any 2003, preveu uns espais de transició cap a la muntanya amb un major predomini de verd. Així, el conjunt del Parc Central tindrà un total de 16 hectàrees, més de 1.500 arbres, nombrosos parterres de gespa i dos llacs.


Imatge virtual del Parc Central de Nou Barris

 

El parc de la Guineueta

Situat entre el polígon de la Guineueta -que li dóna nom- i el barri de Verdum. Aquest parc de sis hectàrees es va inaugurar el 1971. Els autors són els arquitectes Joaquim Casamor, Antoni Riera i l'enginyer Albert Serratosa. Dins del parc hi ha una escultura metàl.lica de Julià Riu Serra, que representa una guineu. Al 1982 es va instal.lar un monument dedicat al líder andalusista Blas Infante, obra de Josep Lluís Delgado, constituït per un conjunt de columnes trencades.


Guineu que dóna nom al parc de la Guineueta


Sardanes al parc, cada diumenge

 

El monument a Cèsar Vallejo

En una petita plaça sense nom situada a la confluència del carrer Villalba dels Arcs i el Passeig Urrutia. Damunt una penya hi ha un bust de bronze dedicat al poeta peruà Cèsar Vallejo, que es va col.locar el mes de setembre de 1992. El bust és de l'artista Pedro Barkera.

 

L'estàtua de la república a la plaça de Llucmajor

Podria dir-se que la plaça Llucmajor és el centre virtual de Nou Barris, ja que hi concorren tres grans avingudes i quatre barris: Guineueta, Prosperitat, Porta i Verdum, però ho és, sobretot, perque allí n'hi troba la imatge visual més potent i amb més força simbòlica del districte: el monument a Francesc Pi i Maragall, president de la Primera República Espanyola l'any 1873.
El monument, situat al bell mig d'un cercle de gespa vellutada, esta format per una estructura metàl.lica amb una agulla de 30 metres d'alçada. A la seva base es troba un medalló sobri amb l'efígie de Pi i Margall. Una plataforma estreta sosté l'escultura de Josep Viladomat, La República, representada per una dona jove i altiva, orgullosa i lliure en la seva nuesa, que amb un ram de llorer a la mà avança decidida cap al futur.

De la plataforma neix una graella que pentina suaument els raigs del sol de ponent.
La història d'aquest monument està plena d'avatars, ja que el primitiu monument a Pi i Margall es va inaugurar oficialment durant la Segona República, l'abril de 1936, al Cinc d'Oros, la cruïlla del Passeig de Gràcia amb la Diagonal. A 1'inici de la dictadura el monument va ser retirat i la imatge de la república va ser substituïda per una altra que simbolitzava la victòria franquista.
Paralel.lament, el llavors governador civil de Barcelona ordena la destrucció de l'escultura La República, que havia estat dedicada pel seu autor a Manuel Azaña. No obstant això, els arquitectes municipals Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca la van fer amagar als magatzems municipals del carrer Wellington. L'any 1975 es va fer pública la seva existència, però encara va trigar quinze anys a trobar una digna i definitiva ubicació.
L'escultura La República va formar part de l'exposició "Catalunya dins l'Espanya moderna", que va tenir lloc a Madrid l'any 1983. A partir de 1986 va ser exposada a la plaça Sóller i posteriorment davant la seu del Districte de Nou Barris. El 14 de juliol de 1990 s'inaugurava l'actual conjunt escultòric, obra dels arquitectes Helio Pifión i Albert Viaplana, i la nova ordenació de la plaça Llucmajor.

La República és una magnífica obra que simbolitza el més genuí esperit republicà dels anys trenta. Potser no és casualitat que hagi trobat el seu emplaçament definitiu a Nou Barris.