
Guineueta
El barri de Guineueta
llinda amb els barris de Canyelles, Verdum, Porta, Turó de la
Peira i Ramon Albó. Situat a una de les zones més cèntriques
del districte, aglutina dos grans polígons d'habitatges.

Camp de futbol "La Guineueta"
A la part nord del
barri es troba el polígon de Guineueta, constituït per edificis
de quatre plantes amb pisos petits però ben distribuïts.
Un dels principals atractius d'aquest sector són els espais enjardinats
existents entre els blocs, que es van realitzar durant els anys noranta
i que converteixen el barri en una autèntica ciutat-jardí.
Però, potser, l'espai estrella d'aquest sector és el Parc
de la Guineueta, una gran zona verda amb configuració de parc
clàssic que aporta una agradable nota de natura i frescor al
districte.

Habitació
de l'antic Institut Mental
A la part sud del
barri es troben els polígons d'habitatges de Barcinova i Calinova,
construïts durant els anys setanta. Ambdós grups d'habitatges
es troben separats pel passeig Valldaura, que amb la seva remodelació
realitzada l'any 1998 s'ha convertit en un eix unificador de les zones
nord i sud del barri gràcies a les seves àmplies voreres,
els paviments de qualitat, els espais enjardinats i l'enllumenat de
disseny original.

Seu del Districte

Fòrum Nord
de les Tecnologies
Els habitatges de
Barcinova i Calinova envolten l'antic Institut Mental de la Santa Creu
i de Sant Pau, edifici històric que data de l'any 1889 i que,
en l'actualitat, acull les dependències de la seu del Districte
de Nou Barris, la Biblioteca Nou Barris, Barcelona Activa, la Guàrdia
Urbana del districte i l'empresa Pro Nou Barris. Davant l'edifici de
la seu del Districte de Nou Barris es troba la plaça Major del
districte i, al seu costat, el Fòrum Nord de la Tecnologia, construcció
singular que alberga diversos projectes relacionats amb les iniciatives
empresarials i les noves tecnologies. Va ser inaugurat l'abril de 1995
i projectat pels arquitectes Josep Benedito i Agustí Mateos.
Tot el conjunt es
troba envoltat pel modern Parc Central de Nou Barris, un gran projecte
urbanístic que s'està portant a terme en dues fases i
que, un cop finalitzat, s'estendrà fins a la plaça Karl
Marx tot constituint el segon parc més gran de la ciutat. La
primera fase, inaugurada l'any 1999, s'estén des del carrer Lorena
fins al carrer Marne i constitueix un gran espai verd que afavoreix
el desenvolupament d'activitats a l'aire lliure i facilita l'accés
als equipaments públics i administratius que es concentren en
aquesta àrea. La segona fase, la inauguració de la qual
està prevista per a l'any 2003, preveu uns espais de transició
cap a la muntanya amb un major predomini de verd. Així, el conjunt
del Parc Central tindrà un total de 16 hectàrees, més
de 1.500 arbres, nombrosos parterres de gespa i dos llacs.

Imatge virtual
del Parc Central de Nou Barris
El
parc de la Guineueta
Situat entre el
polígon de la Guineueta -que li dóna nom- i el barri de
Verdum. Aquest parc de sis hectàrees es va inaugurar el 1971.
Els autors són els arquitectes Joaquim Casamor, Antoni Riera
i l'enginyer Albert Serratosa. Dins del parc hi ha una escultura metàl.lica
de Julià Riu Serra, que representa una guineu. Al 1982 es va
instal.lar un monument dedicat al líder andalusista Blas Infante,
obra de Josep Lluís Delgado, constituït per un conjunt de
columnes trencades.

Guineu que dóna
nom al parc de la Guineueta

Sardanes al parc,
cada diumenge
El
monument a Cèsar Vallejo
En una petita plaça
sense nom situada a la confluència del carrer Villalba dels Arcs
i el Passeig Urrutia. Damunt una penya hi ha un bust de bronze dedicat
al poeta peruà Cèsar Vallejo, que es va col.locar el mes
de setembre de 1992. El bust és de l'artista Pedro Barkera.

L'estàtua
de la república a la plaça de Llucmajor
Podria dir-se que
la plaça Llucmajor és el centre virtual de Nou Barris,
ja que hi concorren tres grans avingudes i quatre barris: Guineueta,
Prosperitat, Porta i Verdum, però ho és, sobretot, perque
allí n'hi troba la imatge visual més potent i amb més
força simbòlica del districte: el monument a Francesc
Pi i Maragall, president de la Primera República Espanyola l'any
1873.
El monument, situat al bell mig d'un cercle de gespa vellutada, esta
format per una estructura metàl.lica amb una agulla de 30 metres
d'alçada. A la seva base es troba un medalló sobri amb
l'efígie de Pi i Margall. Una plataforma estreta sosté
l'escultura de Josep Viladomat, La República, representada per
una dona jove i altiva, orgullosa i lliure en la seva nuesa, que amb
un ram de llorer a la mà avança decidida cap al futur.


De la plataforma
neix una graella que pentina suaument els raigs del sol de ponent.
La història d'aquest monument està plena d'avatars, ja
que el primitiu monument a Pi i Margall es va inaugurar oficialment
durant la Segona República, l'abril de 1936, al Cinc d'Oros,
la cruïlla del Passeig de Gràcia amb la Diagonal. A 1'inici
de la dictadura el monument va ser retirat i la imatge de la república
va ser substituïda per una altra que simbolitzava la victòria
franquista.
Paralel.lament, el llavors governador civil de Barcelona ordena la destrucció
de l'escultura La República, que havia estat dedicada pel seu
autor a Manuel Azaña. No obstant això, els arquitectes
municipals Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca la van fer amagar als magatzems
municipals del carrer Wellington. L'any 1975 es va fer pública
la seva existència, però encara va trigar quinze anys
a trobar una digna i definitiva ubicació.
L'escultura La República va formar part de l'exposició
"Catalunya dins l'Espanya moderna", que va tenir lloc a Madrid
l'any 1983. A partir de 1986 va ser exposada a la plaça Sóller
i posteriorment davant la seu del Districte de Nou Barris. El 14 de
juliol de 1990 s'inaugurava l'actual conjunt escultòric, obra
dels arquitectes Helio Pifión i Albert Viaplana, i la nova ordenació
de la plaça Llucmajor.
La República
és una magnífica obra que simbolitza el més genuí
esperit republicà dels anys trenta. Potser no és casualitat
que hagi trobat el seu emplaçament definitiu a Nou Barris.