“Es pot matar al bufó, però mai el somriure”

Torre Llobeta exposa una selecció d’acudits de la revista satírica ‘L’Esquella de la Torratxa’

El setmanari ‘L’Esquella de la Torratxa’ va ser un dels màxims exponents de la premsa gràfica catalana. Autodefinit com a “satíric, republicà i anticlerical”, va ser fundat a Barcelona el 6 de maig de 1872. La primera i la segona època van ser molt efímeres i no van passar dels quatre números publicats. A la tercera època, es va consolidar com a setmanari. A partir del 19 de gener de 1879 la revista va dur per subtítol “Periòdic satíric, humorístic, il·lustrat i literari. Donarà al menos uns esquellots cada setmana”.

Durant la Guerra Civil Espanyola, la revista va passar a mans d’un equip d’humoristes encapçalat per l’Avel·lí Artís (Tísner) i en Pere Calders, que li van donar una nova vida. La revista va deixar a les seves pàgines una gran quantitat d’obres dels millors artistes gràfics o “ninotaries”, com s’anomenava a l’època. L’any 1938, amb la Guerra Civil Espanyola, el setmanari va desaparèixer.
Ara, una exposició recull els acudits més representatius de ‘L’Esquella de la Torratxa’, en format original o bé restaurats, al centre cívic Torre LLobeta. Uns exemplars que gràcies al seu humor han superat la censura i l’oblit. Josep Marquès, l’actual propietari d’aquests exemplars, ens explica que la mostra “és només una petitíssima col·lecció de la revista ‘l’Esquella de la Torratxa’, que el meu avi va guardar com a mostra de les llibertats que tenien en temps de la República, abans del franquisme.”
Marqués és il·lustrador, i conscient de la “fragilitat del paper” ha volgut digitalitzar i restaurar algunes de les pàgines de la revista. “Els meus avantpassats van conservar amb molta cura els exemplars, són com el tresor de la familia. Però n’han fet moltes voltes i amb el temps es fan malbé perquè han passat per moltes cases i llocs”.
Aquests exemplars mostren “l’humor blanc” que es feia a principis dels segle XX. “És un humor intel·ligent, que descriu situacions comunes, i que era molt avançat en aquella època. Tracten temes com l’atur, les diferències econòmiques i de classe, i fins i tot, es riuen de la política i els polítics, però sense carregar tintes contra ningú. Només critiquen la situació.” Les sàtires d’aquest setmanari van ser la causa de les seves represàlies durant el franquisme, però ara s’han convertit en història. De moment, tots els interessats poden gaudir del seu humor al centre cívic Torre Llobeta, en total llibertat.

Notícia publicada per Nou Barris Televisió

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies