Surrealisme a l’Heron City

La plaça interior del centre d’oci durà el nom del cineasta Luís Buñuel

Passen els anys, però l’obra de Luis Buñuel continua essent una de les més al·lucinants de la història del cine. El realitzador cinematogràfic aragonès passarà a formar part del nomenclàtor de Nou Barris. L’Ajuntament dedicarà el seu nom a una petita plaça situada a l’interior del complexe lúdic Heron City (al costat de Can Dragó). La decisió d’incloure a Luís Buñuel als carrers de Barcelona va ser presa per la comissió del nomenclàtor, que presideix el conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

Buñuel va estar molt vinculat intel·lectualment a la generació del 27, i des de sempre va demostrar un gran interès pel cinema. Instal·lat a París a l’any 1925, fou ajudant del director francès Jean Epstein. Poc després, va realitzar el primer film adscrit al surrealisme -“Un chien andalou”, l’any 1928- en col·laboració amb Salvador Dalí. El film següent -“L’âge d’or”- en el qual intervingué també Dalí, provocà un gran escàndol.
L’any 1932 realitzà el vigorós documental “Las Hurdes”, i durant la guerra civil espanyola supervisà films de propaganda política republicana. A l’exili, fou redescobert amb el film mexicà “Los olvidados” (1950) al festival de Cannes. A partir del 1955 va iniciar una prestigiosa carrera internacional: “Cela s’appelle l’aurore” (1955), “Nazarín” (1958), “Viridiana” (1961) (que guanyà el gran premi del festival de Canes: tot i que representava oficialment Espanya, en fou prohibida la seva circulació), “El ángel exterminador” (1962), “Le journal d’une femme de chambre” (1963), “Belle de jour” (1966), “La voie lactée” (1968), “Tristana” (1970), “Le charme discret de la bourgeoisie” (1972, Oscar a la millor pel·lícula estrangera), “Le fantôme de la liberté” (1974) i “Ese oscuro objeto del deseo” (1978).
La seva personalitat poderosa és producte d’una feliç síntesi cultural de la tradició realista ibèrica (la picaresca, Rojas, Quevedo, Goya, Pérez Galdós, Valle-Inclán) i de la subversió moral surrealista. Les seves obres, difícilment tindrien cabuda a les 16 sales dedicades al cinema més comercial que té l’actual multicines de l’Heron City.

Notícia publicada per Nou Barris Televisió