Jornada de debat sobre polítiques de tractament de drogodependències als barris
L’Ateneu acull una trobada on els veïns de Porta i la Vall d’Hebron escoltaran les experiències de narcosales d’altres ciutats
La FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona) organitza avui un jornada de debat sobre polítiques de tractament de drogodependències als barris, a l’Ateneu Popular Nou Barris. La trobada arriba després de les periòdiques manifestacions i actes de protesta que protagonitzen els veïns de Montbau per la instal.lació a la Vall d’Hebron d’una sala de venopunció, i la situació d’alarma social que ha patit el barri de Porta, un altre barri on es volia instal.lar una narcosala, que els veïns han aturat. L’objectiu de la jornada és debatre sobre la situació actual del consum d’estupefaents a la ciutat i les mesures que es prenen per lluitar contra el tràfic i rehabilitar els drogoaddictes. A més, també es tractarà un tema ben polèmic, els beneficis i inconvenients de les anomenades popularment ‘narcosales’. Per això, els organitzadors han convidat a experts que treballen a la sala de venopunció de Bilbao i els professionals del Programa Experimental de Prescripció d’Estupefaents (PEPS), de Ginebra, Suïssa.
El cas suís va ser un dels pioners. L’equipament va obrir les seves portes l’any 1994 prop del centre turístic de la ciutat -just davant un col.legi-, després que la doctora Annie Mino proposés proporcionar heroïna sota control mèdic a aquells drogodependents que haguessin fracassat a les teràpies de rehabilitació, i que patissin greus problemes mèdics, psicològics i socials. D’aquesta manera es podia controlar la seva salut, s’obria la possibilitat d’un consum higiènic, s’impulsaven les polítiques de reducció de danys i a més, s’eliminava el tràfic de droga dels carrers, en un moment d’alarma social a Ginebra. La implantació del PEPS va anar acompanyada d’un gran pla d’immersió social, informant detalladament del projecte als ciutadans. Aquesta sensibilització va fer possible el projecte, que ha evolucionat fins a integrar els tractaments contra la drogaddicció a la xarxa assistencial pública suïssa. Actualment el PEPS està dirigit pel psiquiatra espanyol Miguel Marset i atén una població que porta uns 18 anys de consum d’heroïna i ha fracassat almenys en 8 intents de desintoxicació. Molts d’ells es troben immersos en situació de marginalitat, delinqüència, prostitució o pateixen la sida. Segons els estudis del PEPS, el 80% dels usuaris del centre es reinserta, i el 90% millora significativament la seva qualitat de vida, la seva salut mental, física i social. Segon Miguel Marset, “l’heroïna ens serveix per atraure’ls, retenir-los i intervenir sobre aspectes relacionats amb el consum. Es prescriu com el que és, un psicofàrmac. La persona pot concentrar-se en els problemes de la seva vida, reprendre la relació amb la família, buscar un domicili o una feina, tractar-se de sida o del seu problema psiquiàtric, si n’hi ha. A més, també s’incita a que redueixin les dosis o fins i tot s’aconsegueix que deixin de consumir”-explica des de la seva experiència Marset- “El programa redueix significativament la delinqüència, però és fonamental explicar-li a la població”.
Bilbao va inspirar-se en l’experiència suïssa el 25 de novembre de 2003, quan va obrir una narcosala gestionada per l’ONG Médicos del Mundo, on es controlen la venopunció i l’esnifat d’estupefaents. És una de les mesures que planteja el nou Pla Basc de Drogodependències. Una altra és la possible prescripció d’heroïna per a toxicòmans que han fracassat en altres tractaments, seguint el model del PEPS de Ginebra. En el seu primer any de funcionament, la narcosala de Bilbao va assolir un gran ‘èxit’ segons els seus gestors: va donar servei a 594 toxicòmans, amb un total de 14.759 ‘visites’, amb un perfil d’home espanyol de 36,5 anys, que consumeix drogues per via intravenosa des de fa 15 anys. El 22% dels usuaris serien indigents. El programa també ha permès conèixer la situació de la drogoadicció en aquests moments, com l’alarmant augment del consum de cocaïna injectada. Els millors resultats són, però, els que anuncien que una petita part dels usuaris s’han integrat a altres xarxes de tractament (centres de desintoxicació, programes amb metadona i pisos d’acollida). Fins i tot es duen a terme intervencions psicoeducatives, com ara tallers de pintura.
La sala va obrir, a l’igual que ha succeït amb la de la Vall d’Hebron, enmig de fortes crítiques veïnals. Tot i això, sembla ser que el recel inicial del veïnat s’ha anat difuminant, davant l’absència d’incidents relevants.
La narcosala de Bilbao, així com la de Ginebra, es troben al costat d’una estació de ferrocarril i en tots dos casos enmig de l’epicentre del problema, on es consumeix. Precisament els veïns de Montbau al.leguen que el seu no és un barri on es consumeix droga, i que, per tant, la narcosala no és al lloc apropiat. El veïnat té por que augmenti la inseguretat i que arribi al barri el tràfic de droga. Al debat d’avui també hi seran presents representants del barri de Porta, on el projecte d’instal.lar una sala de venopunció està aturat de moment per l’oposició veïnal.
El programa de la jornada és el següent:
Jornada de debat sobre polítiques de tractament de drogodependències als barris
l’Ateneu Popular de Nou Barris. Portlligat, s/n.
10:00h Presentació i conferències:
-Situació actual del consum de tòxics a Barcelona i perspectives de futur.
-Polítiques locals i territorials de drogues.
12:00h Taula rodona:
– Equipaments per a la reducció de danys en persones toxicodependents, experiències d’implantació: Bilbao, Ginebra i Barcelona.
15:30h Taula rodona: els barris de Barcelona opinen.
19:00: Debat obert.
Organitza: Favb, Grup Igia i Coordinadora d’Entitats de Nou Barris
Notícia publicada per Nou Barris Televisió
