Els 40 metres de la Via Júlia
El passeig ha estat testimoni del canvi dels barris que l´envolten
Ens trobem davant un dels passeigs més importants de Nou Barris. És un dels eixos més dinàmics del districte i des del 1942 es coneix com la Via Júlia.
Des de la Ronda de Dalt fins a Llucmajor, el passeig limita amb 3 barris: Prosperitat, Verdum i Guineueta.
La seva història es remunta als anys 20, quan era un passeig d’una amplada desmesurada emmig d’un paisatge rural. Durant molts anys, els horts van ocupar la part central de l’actual carrer.
En 80 anys, la Via Júlia ha canviat de nom quatre vegades. Primer es deia passeig de la Muntanya. Un testimoni que encara recorda aquest nom és el camp de la Montanyesa, que pertany al club de futbol fundat al 1927.
Poc després, el passeig de la Muntanya, pasa a dir-se els Quaranta Metres. El nom prové de la seva amplada. A la decàda dels 30, davant els canvis socials i en plena època republicana, rep el nom de Karl Marx.
La Via Júlia va ser un centre neuràlgic de l’activitat social i cultural d’aquesta època. Va acollir el bar de les Tres Portes, antiga seu de la Societat Coral l’Ideal d’en Clavé, i el local dels Propietaris, ubicat al número … i que encara perviu.
Un cop acabada la Guerra Civil, l’any 39, la via recupera el seu antic nom dels Quaranta Metres. No és fins l’any 1942 quan el carrer rep el nom de Via Júlia. Aquest nou nom, com la Via Favència, evoca l’antic nom romà de la ciutat de Barcelona; la Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino.
A partir dels anys 60 es converteix en un punt de referència comercial, i un espai de vida assocativa. La Via Júlia és també una galeria d’art a l’aire lliure. Hi destaquen dos escultures. Ens trobem primer amb el monument monolític d’Antoni Rosselló, que preten ser un far urbà. Però que els veïns han batejat popularment com la xeringa.
Al mig de la Rambla hi ha un momument de Sergi Aguilà dedicat als immigrants dels anys 60. Recorda una R majúscula que els veïns han batejat com a la R de Roquetes i l’arbre dels penjats.
El tema dels transports va ser un greu problema durant molts anys. L’any 1953 s’obrí la línia d’autobusos de l’empresa TAC, la línea número 13, que anava fins a Sant Andreu.
El 1959 el tramvia 47 arriba fins la plaça Llucmajor. No hi podia circular epr la Via Júlia pel seu traçat irregular. Un cop aplanat el carrer al 1965 el tramvia 50 arriba per fi a la Via Júlia, encara que només per 6 anys. Ja que l’any 1971 va circular l´últim tramvia de línia regular de Barcelona, el 51.
Però els veïns de la zona van haver de lluitar molt encara per aconseguir el metro. Després de divereses mobilitzacions veïnals, el 1982 va entrar en funcionament el metro de Roquetes. Posteriorment, amb l’ampliació de la linia 4 de metro fins a trinitat Nova, l’estació de Roquetes es va rebatejar amb el nom de la Via Júlia.
Precisament el metro condiciona l’actual aspecte de la Via Júlia, que des del 1986 esdevé una rambla. La carcassa del túnel provoca un desnivell que se salva amb rampes i escales a la part central. Actualment la Via Júlia afronta una nova remodelació, aquest cop als laterals. S’amplien les voreres i es redueix l’espai pels vehicles.
A la imatge, la Via Júlia als anys 70.
Notícia publicada per Nou Barris Televisió