Nit de Nadal
El Tió, la Missa del Gall i el ressopó
El sopar de la Nit de Nadal no és una tradició típica de Catalunya, però cada vegada és un costum més estès. La tradicions més catalanes de la Nit de Nadal són, sense cap mena de dubte, el Tió, la Missa del Gall i el ressopó posterior. Ara, però, molta gent a Catalunya sopa amb la família la Nit de Nadal i es fa regals sigui per celebrar el Tió, l´Arbre de Nadal o el Pare Noel.
De fet, segons la tradició catòlica, el 24 de desembre a la mitjanit va néixer Jesús i és el dia en què comencen les festes de Nadal més tradicionals. És per això que a aquesta hora comença la Missa del Gall i moltes cases col·loquen el Nen Jesús al pessebre.
El Tió:
Durant el Nadal fred no és d´estranyar que, al llarg de la història, el foc fos un dels elements més present i necessari. En aquest context, i originàriament, el Tió no era altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc o a terra. En ple hivern, el foc del tió aportava llum i escalfor. Després, de forma simbòlica, va començar a oferir a la gent de la casa llaminadures, neules i torrons.
Aquest és l´orígen de la tradició, però ara el Tió és un tronc, triat pels nens que, de forma màgica, es converteix en un ésser que s´ha d´alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa o davant la llar de foc. La Nit de Nadal, tradicionalment abans o després de la Missa del Gall, el Tió dóna els seus regals i, a les cases on es pot, després es crema. Com que moltes cases no tenen llar de foc, actualment, cada vegada és més habitual que el mateix Tió serveixi per tots els fills d´una casa i que passi de generació en generació.
Al tronc originari se li van afegir unes potes, se li va pintar una cara i d´aquesta manera es va anar reforçant la creença que és un animal fantàstic. Així trobem el Tió tal com el coneixem actualment: un personatge que sembla una bèstia, que arriba uns dies abans de Nadal, que viu a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal alimentar per rebre els seus obsequis.
Els primers regals que donava el Tió eren bàsicament dolços, neules, torrons i tot allò que es necessitava per a celebrar la festa del Nadal. Actualment la tendència és que el Tió faci d´altres presents. A diferència d´altres costums i personatges, procedents de cultures d´altres països, el Tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer-lo cagar és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d´amics), que consisteix en cantar una o més cançons per acabar finalment colpejant el tronc amb força. Aleshores s´aixeca la flassada que el cobreix i es recull el regal que ha ´cagat´.
La Missa del Gall i el ressopó:
La tradició catalana feia que, a mitjanit, la família sencera sortís al carrer amb fanals i instruments musicals i que marxessin amb la música fins la porta de l´església. Esperaven fins que se sentia el crit del gall a la mitjanit, moment en el qual començava la missa. Acabada la cerimònia, les famílies tornaven cap a casa on tenien preparat un ressopó que acompanyaven amb cava.
L´origen de la Missa del Gall s´atribueix a una faula que afirma que va ser aquest animal el primer que va presenciar el naixement de Jesús i que ho va anunciar a tothom. Per això, antigament, el cant del gall donava inici a la Missa.
Aquesta celebració va començar al segle V i era més una festa que una missa solemne com és actualment. Abans que comencés la Missa, la gent cantava a la porta de l´església. Sovint hi havia una carassa penjada sota l´orgue que llençava confits i bramava per distreure els infants. Una de les tradicions que ha perdurat d´aquesta nit és la d´estrenar una peça de roba diuen que per atacar el dimoni. I és que ja se sap: Per Nadal, qui res no estrena res no val.
A la imatge, uns nens fan cagar el tió en una il·lustració del segle XVIII.
Notícia publicada per Nou Barris Televisió