Lluites històriques de Nou Barris

La força de la Prosperitat va transformar un terreny de barraques en l´actual plaça d´Ángel Pestaña

La plaça d’Àngel Pestaña és el cor de l’activitat veïnal i festiva de la Prosperitat, sobretot gràcies a la intensa activitat aglutinadora i cívico-festiva del Casal de Barri, que enguany ha complert 20 anys. Avui dia la d’Àngel Pestaña és una plaça dura construïda sobre un aparcament soterrani, amb un gran espai central on es duen a terme activitats com el Prospebeach o els jocs infantils tradicionals a escala gegant. No té res a veure amb la ´plaça´ dels anys 60 i 70. En aquest emplaçament, enlloc dels arbres, esglaons, fanals i paviment que hi trobem ara, hi va haver el nucli de barraques de Santa Engràcia, que s’havia originat arran l’estafa del constructor Llobet a principis dels anys 60. Llobet va vendre uns pisos situats entre els carrer de Casanova i Francesc Xavier a dos o tres compradors a la vegada. De res els hi va servir als suposats propietaris la condemna del constructor, ja que els pisos es van quedar a mig fer, i ells van perdre els pisos i els diners. La desesperació i la indignació dels estafats els van portar a a ocupar els pisos sense acabar, sense portes ni finestres el 27 d’agost de 1964, i això va donar peu després a la degradació de la zona i la instal·lació de barraques a l’anomenat aleshores pla de Santa Engràcia, per la seva proximitat a l’esglèsia parroquial. Les barraques no disposaven ni de llum ni d’aigua corrent ni, òbviament, de clavegueram. La parròquia de Santa Engràcia i l’Associació de Propietaris de les Roquetes es van mobil·litzar davant aquestes condicions de vida i de manca d’higiene, reclamant a l’Ajuntament pisos dignes per a totes aquelles famílies. Però 6 anys després, l’any 1972, l’Ajuntament ni tan sols recollia en un cens sobre barraquisme a Barcelona les barraques de Santa Engràcia. La recent nascuda Associcació de Veïns va prendre el relleu de la parròquia en la reivindicació de pisos dignes i la supressió del barraquisme. Finalment, l’any 1983 els barraquistes van ser traslladats als nous blocs de Renfe-Meridiana.
Aleshores els veïns es van esmerar en aconseguir que aquell espai guanyat a les barraques fós un espai públic i verd. I 3 anys després, el 14 de desembre de 1986, s’inaugurava la plaça d’Àngel Pestaña, amb un disseny molt dur, alguns arbres, jocs infantils i un petit estany, on es va col.locar una font-escultura d’Enric Pladevall anomenada Font Mutant, que simula les arrels d’un arbre, i que s’ha convertit en un símbol per al barri. Precisament quan a finals dels noranta es va iniciar la remodelació de la plaça per constuir-hi l’aparcament soterrani, els veïns hi van insistir que l’escultura havia de tornar a la plaça i novament, en un petit estany. I així la podem veure avui, en la petita font al costat mar de la plaça, essent testimoni de les festes majors, les jornades de platja del Prospebeach i la major part de la intensa vida social i cívica de la Prosperitat. Un barri que continua intentant millorar la seva plaça, amb noves propostes i negociacions amb l’Ajuntament.

Font: ‘Relligant Nou Barris; recull d’articles d’història publicats a la revista Rotllana (1988-2002)’, Francesc Pujol Martínez. Barcelona, 2003.

Notícia publicada per Nou Barris Televisió

Entrades relacionades!

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies