La màgia de Sant Joan

Els petards i les fogueres il·luminen la nit més curta de l´any

La celebració del solstici d´estiu és gairebé tan antiga com la mateixa humanitat. Als diversos pobles i cultures, fogueres i ritus del foc de tot tipus intenten simbolitzar el poder del sol i ajudar-lo a renovar la seva energia. Que les nits continuïn essent curtes i els dies llargs. Una altra cosa és que el sol es digni a escoltar als homes. Els estudiosos apunten que els ritus motivats per la Festa de Sant Joan a Europa tenen un mateix origen: cèltic. I que l´Esglèsia, com amb molts altres ritus precristians, la fagocita. L´adapta al seu credo i la fa seva. Així, una festa mil·lenària i d´origen mític es converteix en religiosa. Sigui com sigui, la Nit de Sant Joan és sinònim de festa, fogueres i molts petards.

L´origen cèltic de la màgica nit de Sant Joan ens porta a indagar en els ritus que realitzen els druides, els sacerdots celtes. Els druides són els dipositaris de la saviesa profana i de la sagrada. Convençuts que, tard o d´hora, el foc i l´aigua s´ensenyoriran del món i que, per tant, és imprescindible adorar-los i sacralitzar-los. Així, a banda de la foguera sagrada que cremaven en la nit més curta de l´any, acostumaven a repetir el ritus les nits següents. Les branques cremades i les cendres es llançaven als camps per purificar-los (i, aprofitant l´avinentesa, per adobar-los). Amb la purificació dels cultius, aquests creixien més ufanosos i productius. La natura reneix. I és que la nit de Sant Joan té un caràcter de fecunditat. És costum que les noies saltin per damunt les flames per assegurar-se relacions sexuals sense conseqüències no desitjades. Això sí, és imprescindible que les flames no arribin a tocar a la noia en qüestió perquè aquesta no quedi embarassada. Contràriament a Irlanda, on la cultura celta encara avui dia manté molta força, les parelles aprofiten aquesta nit per saltar per damunt el foc per assegurar-se la descendència. I el mateix es fa amb el bestiar. Però mentre la foguera crema, els celtes dansaven i, gràcies al foc, fugien del pecat i les seves ànimes trobaven la pau.

La màgica nit de Sant Joan, però, té una llegenda gairebé unànime a tot el món. Durant aquesta nit les ´portes´ que comuniquen amb el Més Enllà s´obren. Així, durant aquesta nit es pot accedir a grutes, castells i indrets encantats. S´alliberen de les seves presons a princeses i reines mores que estaven presoneres víctimes d´alguna bruixeria o malefici. Dones d´aigua, follets i altres éssers màgics aprofiten aquesta nit per donar un tomb i poder ser vistos per l´ull humà. El dimoni també aprofita per passejar-nos pel nostre món. Les plantes verinoses perden les seves propietats perjudicials. En canvi, les herbes guaridores centupliquen les seves virtuts. Aquesta nit, els tresors guardats a les entranyes de la Terra surten a l´exterior perquè algun pobre mortal deixi, almenys, de ser pobre. La rosada que cau en aquesta màgica matinada cura 101 malalties i fa més bell i jove a aquell que s´imprengui tot el cos. Resumint, durant aquesta nit s´obre la porta que ens introdueix al coneixement del futur i a les dimensions màgiques de la realitat.

Des de Nou Barris Net, us desitgem una feliç Nit de Sant Joan! Aneu amb compta amb els petards però també amb la coca i el cava!

Notícia publicada per Nou Barris Televisió

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies