Dia dels Difunts, els morts visiten els vius
A la tradició cristiana, l´endemà de Tot Sants es resa per les ànimes fidels que han marxat a l´altre món
La diada de Tots Sants, l’1 de novembre, i la dels Difunts, el dia 2, són les dates en què molta gent recorda als seus familiars difunts. Es tracta d´un moment en què tradicionalment tothom creu que s´interrelacionen els dos móns, el dels vius i el dels morts. L´1 de novembre, els vius visiten als morts i el 2 de novembre a l´inrevés, els morts visiten als vius. A la Xina el Dia dels Difunts és el Qing Ji Ming i se celebra el 4 o el 5 d’abril; a la vall del Katmandú és el Gai Jatra i es fa un dia després de la lluna plena d’agost-setembre.
L’origen del Dia dels Difunts s’ha de buscar a les festes que feien els nostres avantpassats per acomiadar l’estiu i preparar-se per a una nova estació en què la natura entra en una llarga letargia. Si ens fixem en la festivitat cristiana trobem que l’església de Síria tenia, des del segle IV, un dia per retre homenatge a tots els màrtirs. Tres segles més tard, el papa Bonifaci IV va transformar un panteó romà en un temple cristià i va dedicar-lo a Tots els Sants. En un principi, la festa d’honor a Tots els Sants se celebrava al mes de maig, però amb l’arribada,l’any 714, del papa Gregori es va canviar per l’1 de novembre. Uns anys més tard, concretament al 998,l’abat del monestir de Cluny (al sud de França) va afegir una festa més i va dictaminar que el dia 2 de novembre, l’endemà de Tots Sants, es dedicaria a resar per les ànimes dels fidels que havien mort. Quedava així instaurat el Dia dels Fidels.
Però encara podem tirar més enrera. No és d´estranyar que els cristians demanessin que la festa dels morts se celebrés l´1 de novembre: els seus monestirs eren a zones on els cultes funeraris celtes seguien vigents i exercien una gran importància social. L´abat de Cluny va aprofitar la celebració del dia dels morts a la cultura celta i el va fusionar amb les noves pràctiques cristianes. L´1 de novembre els celtes celebraven les festes del Samain o Samuhin, la festa celta en honor dels morts. Els dies del Samain obrien el període d´obscuritat i es consideraven un ´temps fora del temps´, entre les dues meitats de l´any. Un moment màgic i especial en què les terres de l´altre món obrien les seves portes i els seus habitants entraven en contacte amb el món dels humans.
Notícia publicada per Nou Barris Televisió