Un conte de Nadal diferent

La felicitat és compartir

´Fa molt de temps un jove extraterrestre, en Hogol, tot cercant un nou lloc on viure, va arribar al món dels humans. Allí va trobar rius i llacs, muntanyes i planes, aiguamolls i deserts, neu, aigua i núvols, i el mar… Però va trobar a faltar la gent. El món dels humans és ple de gent i la gran majoria viuen en pobles i ciutats. ´De ben segur que són bones persones per poder conviure tots junts´, va pensar. I en Hogol va decidir viure amb els humans.
Però ben aviat va veure que les coses no eren tan maques com ell s’imaginava. La gent era físicament igual que ell i externament no es podien diferenciar. Però l’interior, l’essència del seu esser tenia quelcom desconegut per a ell. En Hogol es va adonar que els humans no deien el que pensaven. Molts cops fins i tot deien el contrari del que pensaven. Es va assabentar que moltes persones lluitaven contra altres persones per motius que ell no entenia, que l’ignorància i el desconeixement provocava la por i l’odi. En Hogol no entenia res… allí ningú feia res pel plaer de fer-ho. Totes les coses tenien un preu. Algú li va dir que fins i tot l’amistat tenia un preu. ´Com es podem comprar els sentiments? i amb quina moneda es pot pagar?´, es va preguntar.
De mica en mica, la petita llum que il.luminava el seu cor es va anar apagant cada cop més. Allò era molt diferent del que ell havia imaginat i se sentia atrapat en un món cruel i despietat. La gent el mirava de reüll i de vegades podia sorprendre algú que l’assenyalava amb el dit rere seu.
´Aquí el primer és un mateix i la resta importa ben poc´, va pensar en Hogol mentre una llàgrima es resistia a sortir dels seus ulls.
Tot i així, hi havia una cosa d´aquell món que ell estimava: el mar. Era tan immens, tan misteriós, tan tranquil quan era en calma, i tant poderós quan s´enfurismava… Sempre que se sentia trist anava fins la platja i allí sol, mirant l´horitzó sovint plorava la seva tristor. Però un dia, mentre en Hogol es trobava a la platja, de sobte un vent suau i llunyà va acaronar les seves galtes. I entre el xiu-xiu del vent va poder reconèixer la veu del Germà Arbre, l´arbre savi que viu a Hogoland i gran amic de tots els Hogol.
– Germà! Quina alegria poder escoltar la teva veu!
– Fa temps que et veig en aquesta platja, jove Hogol. I cada cop que ho faig et veig plorant. Quin és el mal que ha ofegat el teu cor?
– Tinc molta por Gran Germà…
– De què tens por?
– La gent… aquí la gent és diferent. No diuen el que pensen i no fan el que senten. Tinc por de tornar-me com ells, Germà.
– No creguis que són tan diferents de nosaltres, però tens raó: podries tornar-te un d´ells. Vés amb compte.
– Potser tu em podries ajudar Germà?
– Ajudar-te? Com, jove Hogol?
– Potser tu podries evitar que em torni com ells i fer que sigui feliç per sempre i mai més torni a plorar . O encara millor: perquè no els canvies a tots ? El món seria molt millor d´aquesta manera Gran Germà!.
– Sí: veritablement seria un lloc meravellós per viure-hi, però tot i que tinc poders màgics, no són tan poderosos per aconseguir-ho.
L´expressió d´il.lusió que per un moment s´havia dibuixat a la cara d´en Hogol es va tornar a convertir en tristor i va a tornar a abaixar el cap.
– No ploris, jove Hogol. Així no solucionaràs el teu problema.
– I que vols que faci, Germà? Ni tan sols tu, amb els teus poders pots fer res! Que pot fer aquest pobre Hogol?
– Pots fer moltes coses (li va somriure la veu). Tu mateix ho has dit abans, pensa-ho una mica.
– Què és el que he dit abans?
– Que tenies por de tornar-te com ells. Si et pots tornar com ells, no creus que ells es poden tornar com tu?
– Com?
– Els humans són com nosaltres en una cosa molt important: no son dolents de mena. Els fan tornar així. Pels motius que sigui s´hi tornen però no ho son per natura.
Ara pensa una mica, si a tu et sorprèn la seva manera de fer, de viure, de sentir, no creus que ells també se sorprenen quan et veuen a tu? Potser els pots ensenyar a veure les coses d´una altra manera, a fer somriure quan algú està trist, a abraçar quan algú te por, a donar amor quan trobes un cor trencat. No et preocupis per la quantitat, l´important és que encomanis la teva felicitat a la gent que coneguis. La felicitat d´un mateix mai ho es del tot si la gent que t´envolta no ho és. Si fas el que et demano Hogol, jo et concediré el que m´has demanat abans.
– Fer feliç tot aquest món?.
– Fer feliç tot aquest món sí, però tan sols un dia a l´any. Els meu poders no són tan grans, però un cop l´any puc fer que tohom sigui feliç Hogol, sempre que tu compleixis la teva part del tracte.
– Sembla molt difícil el que em demanes Germà, els humans tenen un món meravellós però hi viuen d´espatlles. Tot i així ho intentaré, Gran Germà.
– Has parlat amb molta saviesa jove hogol. Recorda: mentre tu facis el que has promès jo compliré la meva part, d´acord?
– Si! D´acord!
Per primer cop en molt de temps en Hogol va somriure mentre mirava com el Sol s´enfonsava en l´horitzó i la Lluna començava a empaitar-lo.

L´endemà al matí, en Hogol va sortir al carrer i es va quedar meravellat. Havia nevat! Tot era blanc, que bonic! Però alguna cosa estranya passava… Tothom que caminava pel carrer duia un somriure a la seva cara i quan es creuaven es saludavem i mirant-los als ulls mentre ho deien en Hogol va veure que aquest cop sí que deien el que pensaven i que sí que feien el que sentien. Els carrers eren plens de llums i colors i els nens corrien d´un lloc a l´altre, igual que les papellones que volen fins a la llum d´un fanal.
– Què passa- va preguntar en Hogol a un home que passejava pel carrer.
– Avui és Nadal!
– Nadal?
– És clar! Avui és un dia de felicitat per a tothom. Ens reunim a casa i passem el dia amb la gent que estimem i dessitgem a tots que siguin feliços.
En Hogol va somrire en adonar-se que el Gran Germà havia complert la seva paraula i que almenys, un cop l´any aquell món semblava Hogoland.
I des d’aleshores aquell hogol ha estat voltant per aquell món, sempre intentant compartir la seva felicitat amb la gent que ha anat coneixent. Fent somriure el que està trist, abraçant el que té por i donant amor al que té el cor trencat, tal com li va demanar el Gran Arbre. El Gran Germà a canvi cada any envia un dia de felicitat per tothom. I així serà sempre que en Hogol compleixi la seva part del tracte´.

Extret de: http://www.hogoland.com

Notícia publicada per Nou Barris Televisió