Curiositats i misteris del Cementiri de Sant Andreu

El recinte amaga centenars d´històries i personatges emblemàtics

L’origen del cementiri de Sant Andreu es remunta a l’edat mitjana, quan el cementiri parroquial de Sant Andreu de Palomar es va quedar petit. A partir de l’any 1837, es va buscar un nou emplaçament per a la necròpolis, fora de l’àmbit urbà. Inicialment es va proposar ubicar-lo on ara hi ha el barri de la Prosperitat, però finalment es va triar els terrenys de la masia de Can Calç. L’any 1839 es va inaugurar i beneir el nou cementiri. Amb l’agregació de Sant Andreu a Barcelona l’any 1897, el cementiri va passar a ser de propietat municipal. A mesura que la població va augmentar, el recinte va ser ampliat i reformat, amb l’adquisició de nous terrenys. La darrera ampliació és del 1919. La divisió territorial de 1984 va situar el cementiri al districte de Nou Barris.
‘Aquest és el segon cementiri que es va fer al pla de Barcelona, a principis del segle XIX. – explica Jordi Valmaña, director general Cementiris Barcelona – En aquest cementiri hi ha tres religions, un espai pels enterraments hebreus, i també tenim un espai per a la religió protestant, que és dels pocs que encara queden a Barcelona.’
A la placeta d’entrada es troben els panteons de famílies importants com els Basté, els Fabra o els Guix. ‘Són famílies que eren antics empresaris, andreuencs propietaris de terrenys- afirma en Ricard Fernández, de l´Arxiu Històric Roquetes–Nou Barris -També hi reposa algun personatge destacat com va ser el poeta i dramaturg Ignasi Iglesias.’
Un altre espai singular del cementiri és el Panteó del Soldat, erigit el 1940, un espai monumental dedicat als soldats franquistes morts sense recursos. Després d’una sèrie d’actes vandàlics, es van eliminar els símbols feixistes el 2010.
D´altra banda, una de les tombes més visitades és la del capellà Francesc Pla, l´anomenat Santet de Sant Andreu. ‘Sembla ser que va ser un seminarista que la seva mare es dedicava a l’esperitisme. Per aquesta raó, el bisbe va posar alguns incovenients perquè es pogués fer sacerdot- explica Jordi Valmaña- Sembla ser que es va morir de pena, i arrel d’aquesta mort va començar a créixer en el barri de Sant Andreu una aurèola que feia miracles.’ A la imatge, un detall de la tomba del Santet.
Actualment s´està rehabilitant la façana i els murs del cementiri.