La darrera masovera de la casa anomenada ‘El Col•legi de la Bona Vida’

Can Sitjar es va transformar de casa senyorial aristocràtica a masia abans de desaparèixer de Virrei Amat

Poca gent pot imaginar-se que a la plaça del Virrei Amat hi havia una gran casa senyorial com va ser Can Sitjar. La Maria Pujadas hi va néixer i és la darrera masovera que en queda. La façana tenia set balcons al primer pis i els interiors estaven decorats amb pintures referents a les arts i altres motius culturals. De fet, el marquès de Castellbell – també conegut com a virrei Amat- la va convertir en un gran centre de festes i actes socials dels nobles de Barcelona. Així ho va reflectir el seu nebot, el baró de Baldà, al dietari ‘El col•legi de la bona vida’. Amb aquest nom va ser coneguda la casa durant aquesta època d’esplendor social.
La casa senyorial va passar a ser propietat dels masovers, la família Pujadas. Diverses generacions van treballar la terra. ‘Teníem terres, el pare portava les terres i tenia els seus mossos que l’ajudaven. I en fi, nosaltres, els meus germans i jo, fèiem una vida normal com a qualsevol altra casa – recorda la Maria Pujadas- La masia tenia set balcons, set sales… tots dormíem separats en aquesta casa. Hi vivíem els meus avis, els pares i nosaltres. Però un dormia aquí, l’altre dormia en aquella punta… I a l’hora de dinar solíem ser uns deu com a mínim. La cuina s’encenia al matí i ja no s’aturava. No ens adonàvem que la casa fos gran, perquè ja hi vam nèixer, va ser la nostra casa de la nostra vida’. Els masovers venien les verdures i hortalisses al Mercat d’Horta fins que la urbanització de la zona va fer perdre terreny a la gran masia. El propietari de les terres, el marquès de Castellbell, va anar venent les terres. També la construcció de l’estació de metro de Virrei Amat va afectar una part de la casa. I, finalment, una entitat financera la va comprar als 60 per, anys després, enderrocar-la i construir-hi un gratacel i una plaça. ‘Ja no hi quedava terra, i què havíem de fer sense terra? Ja vam plegar’, afirma la Maria, però afegeix- ‘I jo contenta que vaig estar-ne! És que en aquella casa t’hi mataves… tot el dia havies d’anar amb l’escombra si ho volies net… era massa gran!’
En els terrenys s’hi va edificar un gratacel i una plaça. La família Pujadas, però, té molt present les seves arrels a Can Sitjar i treballa amb l’Ajuntament perquè aquesta tardor es bategi i es doni el nom de la masia al tram de plaça que es prolonga des de Virrei Amat cap a Felip II.

Entrades relacionades!

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies