Arriba el Rombic, el nou festival de titelles per a adults

L’Associació Titellaire de Roquetes porta avui a l’Ateneu Popular de Nou Barris el primer espectacle

Un cop consolidada La Titellada, la Mostra de Titelles de Les Roquetes, avui i demà debuta el festival Ròmbic. Es tracta d’una aposta de l’associació Titellaire de Roquetes i l’Ateneu Popular de Nou Barris de convertir-se en un referent a Barcelona en l’àmbit de les titelles per a adults. Diverses companyies portaran els seus espectacles amb la voluntat de demostrar tota la potència com a art escènica que tenen els titelles, amb altres públics que no són el familiar. L’entrada anticipada dels espectacles costa 6 euros (https://www.ticketea.com/parias) i a la guixeta, 9 euros.

El festival l’obre la Cia Javier Aranda avui a les 22h amb l’espectacle ‘Parias’. A l’obra, els titelles són el símbol brillant de la degradació i la marginació de l´èsser humà: les seves històries desperten emocions que ens fan prendre consciència que encara estem vius i tenim criteris morals. ‘Parias’ commou i obliga a la reflexió. Reprén temes i vies del teatre clàssic, i torna a l´escenari la seva funció social. L’obra es divideix en quatre fragments:

– Els miserables: La pobresa i la mentida com a forma d´opressió són el fil que teixeix aquesta història. Qui manipula a qui? Qui enganya a qui? El titella captaire demana almoina, i no troba pietat ni en el titellaire que el manipula. No hi ha gest de complicitat possible.

-La cantant calba: El titella es maquilla, s´embelleix, busca en les teles i la perruca una manera de ser un altre, el que no és, que li faci sentir-se estimat, desitjat, vist. Però el miratge és miratge i no dura, es trenca i es revela com il•lusió fugaç.

-Hamlet: Neix el titella a la calor d’una espelma, respira, lluita amb les seves pors i les venç. D´allò més esquemàtic i senzill arriba al més gran del teatre, al ‘ser o no ser’ del mestre de mestres. Una història on el petit floreix i es fa gran.

-El tiranicida: Un titella amarat de clown que mata per plaer, que gaudeix amb això, pot portar la seva obsessió tan lluny que s´autodestrueixi com il•lusió de vida. Un lúcid assaig sobre la necessitat dels límits.

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies