Un passatge a Vilapicina i la Torre Llobeta construït per als tramviaires

L’Arquitecte Millàs va dissenyar un conjunt d’illa del que encara es conserven algunes casetes

El passatge de l´Arquitecte Millàs, situat al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta, conserva 18 de les cases que la Cooperativa d´Empleats dels Tramvies de Barcelona hi va construir l´any 1925. La Maria Montserrat Ysern és una de les filles dels tramviaires que es van instal•lar als anys 20 en aquesta colònia de cases. ‘El meu pare havia treballat a la companyia de Tramviares de Barcelona.- comenta la Montserrat – Tot va anar a sorteig, hi va haver a qui li va tocar una casa en aquesta zona i a qui li va tocar un terreny a Maragall’.
Les casetes van ser dissenyades per l´arquitecte Millàs, que va donar nom al passatge. ‘Aquest arquitecte devia fer moltes feines per als tramviaires, perquè, a banda d´aquestes cases, va fer les cotxeres de Sants’, explica Jordi Sánchez, membre de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris.
Construïdes entre 1925 i 1926 són les segones cases més antigues, després de les del passatge d’Escòcia, que es van construir als terrenys parcel•lats de l’antiga finca de Can Garrigó. Els veïns més veterans encara recorden com estaven d’allunyats del centre de la ciutat i com s’alimentaven amb les verdures, els llegums i la llet, entre altres coses, de les masies de la zona, especialment de Can Garrigó, situada a pocs metres del passatge. ‘La meva mare es va fer un tip de plorar quan va venir perquè aquí no hi havia llums ni havia res. Tot eren camps. – recorda la Montserrat – I li van dir al meu pare que amb el temps això seria molt cèntric que amb el temps el tramvia passaria per davant de casa. El tramvia no, però l´autobús sí que passa per aquí darrere’.
El passatge era la part central d´un conjunt en forma d´illa amb 32 cases de planta baixa i quatre de dues plantes. Encara conserva l‘encant de colònia de casetes que recorda els antics pobles. ‘Es va fer com una espècie de colònia, érem molt amics, com una família, era com un minipoble, es feien les revetlles, se celebraven les comunions, es posaven les taules al carrer’, explica la Montserrat.
Als anys 60 una reforma urbanística va amenaçar les cases, però els veïns es van mobilitzar per preservar-les i, finalment, el passatge es va declarar patrimoni cultural de la ciutat durant els anys 80.

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies