Can Carreras, un barri que va viure mig segle
La història de la barriada que va desaparéixer per donar lloc al Parc Central
El barri de Can Carreras és una barriada ja desapareguda amb només mig segle d’història. A finals dels anys 40 la propietària de la masia de Can Carreras va decidir vendre bona part dels terrenys en parcel•les. Els camps es van convertir aviat en unes desenes de casetes, que van desaparéixer als anys 90 amb la construcció del Parc Central de Nou Barris.
Els terrenys de la masia de Can Carreras limitaven amb l’actual passeig de Valldaura, la plaça de Karl Marx i, pel sud, al torrent de Can Peguera. Coneguda antigament com a Mas Sala, va rebre el nom de Can Carreras al segle XIX. Aleshores tenia una extensió d’uns 55.000 metres quadrats i era propietat de Lluís Guarro i Casas, un fabricant de paper força conegut. El seu fill va decidir vendre bona part dels terrenys a la vídua del propietari i terratinent Anselm Riu, Mercedes Nuet, que no va trigar en vendre’ls parcel•lats. Va ser l’any 1947. Els camps es van convertir en desenes d’habitatges de planta baixa, alguns amb un pis, d’altres d’autoconstrucció i petits horts. Allà hi van arribar a viure unes vuitanta famílies. La barriada es conexia com a barri de Can Carreras i era travessada per part de l’antic aqüeducte de Dosrius, que encara es conserva. El petit barri només tenia un carrer prinicipal, el carrer de Mont-ral, que encara persisteix i és la línia divisòria entre els districtes de Nou Barris i Horta. Tot i ser petit, al barri hi havia vida associativa. Es va constituir una associació de veïns que va haver de treballar per fer arribar els serveis d’aigua i llum al barri, que finalment van haver de ser pagats pels mateixos veïns.
Des de l’any 1953 la petita barriada ja va quedar afectada per una llei d’expropiació, refrendada l’any 1974 i publicada al PGM el 14 de juliol de 1976. L’Ajuntament va fer efectiva aquesta llei als anys 90 per alliberar sól per ampliar el Parc Central de Nou Barris. Els veïns, tot i disconformes amb les indemnitzacions per les expropiacions de les cases, van haver de deixar el barri. Només a la gent més gran se’ls hi va permetre quedar-se a les promocions d’habitatges que es van construir prop d’on era el barri. La resta van haver de marxar a viure a altres promocions d’habitatges a Vallbona i a Diagonal Mar. La masia de Can Carreras, però, encara es conserva.