La plaça d’Àngel Pestaña, el cor del barri de la Prosperitat

L’espai ha viscut les lluites veïnals, les festes i els esdeveniments centrals del barri

Les lluites veïnals han marcat molts carrers i les places de Nou Barris. Un bon exemple és la plaça d’Àngel Pestaña, un espai que ha esdevingut el cor de la vida social de la Prosperitat. Aquesta plaça ha estat l’escenari de nombroses assemblees i actes reivindicatius. A més, per les seves caraterístiques és el lloc en el qual se celebren molts actes culturals i festius.

Abans de ser una plaça, però, aquest espai era un descampat degradat conegut amb el nom del Pla de Santa Engràcia. A principis dels anys seixanta un empresari va deixar a mitges la construcció d’uns habitatges entre els carrers de Casanovas i Sant Francesc Xavier. Uns pisos que havia venut a dos o tres compradors simultàniament. El constructor va ser condemnat però els pisos van quedar a mig fer i alguns dels veïns afectats van ocupar-los. Algunes famílies van instal•lar-se en barraques al pla de Santa Engràcia en unes condicions molt precàries, sense aigua, llum o serveis.  Aquest va ser l’inici de les reivindicacions veïnals per aconseguir habitatges dignes i millores en aquest espai castigat per un urbanisme caòtic, basat en l’especulació (a la imatge, una manifestació a la plaça plena de barraques, fotografiada per Kim Manresa). Després d’anys de lluites, les associacions de veïns van aconseguir que l’any 1983 els barraquistes fossin traslladats als habitatges de Renfe-Meridiana.

Tres anys després, al 1986, es va inaugurar la plaça, amb el nom d’Àngel Pestaña, en record d’aquest important anarcosindicalista del segle XX. Amb la inauguració del Casal de Barri de la Prosperitat l’any 1988 la plaça va esdevenir el cor de la vida social del barri. Però abans de la construcció del casal els veïns de la Prosperitat van haver de lluitar altre cop. FECSA tenia prevista la construcció d’un transformador en un  forat fet en un dels extrems de la plaça, al lloc on actualment hi trobem el casal de barri. Els veïns van dedicir omplir aquest forat amb els cotxes abandonats que hi havia al barri, que eren un problema. ‘Eren un focus de brutícia i d’inseguretat – recorda Andrés Naya, de l’AV Prosperitat- Vam voler cobrir dos objectius alhora, evitar que fessin el transformador i treure’ns de sobre uns cotxes que molestaven’.

La plaça es va convertir ben aviat en una extensió natural de les activitats del casal de barri. Amb els anys, però, l’ús i la manca de manteniment van anar deteriorant la plaça i al 1999, es va decidir remodelar-la. El projecte es va encarregar a l’arquitecte Enric Miralles. L’any 2001 el despatx d’arquitectes del fallescut arquitecte inicia les obres, que van acabar fent-se en tres fases i van durar 10 anys. Va ser un procés llarg i difícil ja que els veïns volien mantenir el caràcter amable d’aquest espai com a lloc de trobada,  mentre que el projecte de construcció d’un aparcament subterrani  hipotecava la fesomia de la plaça.  A la nova plaça hi predomina el ciment, però l’espai conserva un dels seus elements més emblemàtics: l’escultura de la Font Muntant d’Enric Pladevall. També s’hi van incrustar al terra de la plaça uns jocs infantils i una graderia en un dels laterals de la plaça que permet celebrar esdeveniments amb un gran aforament de públic.