Els seixanta metres de la via Favència
L’Ajuntament va projectart el carrer pensant en la ronda de Dalt
La via Favència va néixer fruit d’un disseny i una planificació ben estudiada. Ja a principis del segle XX es va reservar seixanta metres d’ample per a una futura via de connexió que va resultar ser la ronda de Dalt. Avui dia la via Favència és un conjunt de trams coberts o semicoberts de la ronda i d’altres trams que funcionen com una mena de lateral de la via ràpida. Però en el seu origen, la via Favència va ser un espai buit, ple de fang però també d’activitat veïnal.
La via Favència és avui dia una gran connexió entre la Meridiana i la plaça de Karl Marx, inici de la Vall d’Hebron. Creua sis barris: Canyelles, la Guineueta, Verdum, les Roquetes, la Trinitat Nova i la Prosperitat. És una via fortament urbanitzada en la qual es combinen les zones verdes, d’aparcament o esportives guanyades amb el cobriment o semicobriment de la ronda de Dalt. Un paisatge que res té a veure amb el de principis del segle XX, moment en el qual l’Ajuntament va projectar i dissenyar, amb previsió, un carrer destinat a convertir-se en una via de connexió important. Per aquest motiu es va reservar un espai de sòl de dos quilòmetres de llarg i seixanta metres d’ample. Precisament per aquest motiu el carrer es va anomenar duant molt temps ‘Els seixanta metres’. Un nom que l’any 1931 es va canviar pel de Garreta fins al final de la guerra civil. Finalment, amb la construcció de la ronda, es va rebatejar com a via Favència.
‘Els seixanta metres’ era una sèrie de desnivells, esvorancs, brutícia i fangars dominats per les torres d’alta tensió. Va ser camí habitual entre basses i fang per a les veïnes que anaven al mercat a Sant Andreu (a falta de comerços i serveis al barri). Per als infants va ser un espai de joc i camí de l’escola. I amb el temps van sorgir barracons a mode de parròquia, va sorgir el Taller Nazaret, l’escola bressol Los Enanitos, l’escola Ton i Guida i un camp de futbol a Verdum. Tot plegat sabent-se provisional. L’espai també va ser escenari de lluites com l’Olimpiada Popular dels veïns de Verdum i les Roquetes per reclamar instal·lacions esportives. Les obres de la ronda de Dalt, aturades durant anys i anys, van accentuar el desnivell en alguns trams i van ocasionar les mobilitzacions dels veïns, que van envair les obres per aturar-les en defensa d’una ronda coberta que no dividís els barris. En aquest capítol entra la Indiada de 1984, amb la construcció d’un campament indi i una representació teatral a les Roquetes. Menys amable va ser la crema d’un dels ponts projectats entre les Roquetes i Verdum que no satisfeia els veïns.
La inauguració de la ronda de Dalt i la urbanització de les voreres i els laterals van transformar per sempre el paisatge. Però les lluites per cobrir la ronda van continuar i els veïns han aconseguir tapar-la i guanyar com a espais cívics i per als barris nous trams. Ara només resten dos trams descoberts i que els veïns continuen reclamant per fer de la via Favència un carrer més amable.