10 anys de l’ensurt del número 338 del passeig de Fabra i Puig
El Turó de la Peira recorda l’aparició de les esquerdes que van obligar a desallotjar 85 veïns
Fa 10 anys de l’ensurt dels veïns del número 338 del passeig de Fabra i Puig, al Turó de la Peira. A primera hora de la tarda els bombers van haver de desallotjar els 31 habitatges de l´edifici, tres hores després que l´inquilina del 1er 4rta denunciés importants esquerdes a la paret del seu menjador. “Cap allà les 16 h quan van tornar al pis, ja vam veure puntals i que apuntalaven ja l’edifici- recorda la Silvia Córdova, una de les veïnes- Un veí ens va dir: ‘Silvia, Silvia, que han trobat una esquerda molt gran i ens desallotgen’. I jo deia però com pot ser?”
Alguns van marxar a cases de familiars o amics, i la resta van ser portats amb un autobús especial de TMB cap a l’Hotel Atenas. En només tres dies es van apuntal•lar tots els pisos de quatre plantes. Dels 31 habitatges, 7 eren propietat de la família Sanahuja, constructora de la major part dels blocs del Turó de la Peira als anys 50. Els inquilins ja havien avisat al llogater de l’aparició d’una important esquerda en una de les parets. I tot que els propietaris van enviar un paleta per reparar-la, aquest va veure la gravetat de l´esquerda i va al.lertar els serveis tècnics del districte de Nou Barris de la perillositat de l´esquerda a la paret de càrrega.
L’immoble, construït en la dècada dels 60, no havia estat rehabilitat, tot i trobar-se a la zona afectada pel pla de rehabilitació del barri, on es va descobrir la patologia de l’aluminosi el 1990 a l´ensorrar-se un dels edificis i causar la mort d´una dona gran. Tot i que les primeres hipòtesis van anunciar que la causa podria ser l’aluminosi, l’arquitecte de l´Ajuntament de Barcelona va concloure que les esquerdes aparegudes l’edifici eren causa d’un problema estructural de l´edifici. Segons l’arquitecte, les causes van ser la fatiga dels materials utilitzats i un excés de càrrega. Els materials amb què va ser construït no eren els més adients per suportar blocs de fins a 10 pisos. L’informe de l’arquitecte va donar la raó als veïns que en tot moment afirmaven que l’aluminosi no era la causa del problema.
Tres dies després del desallotjament, 74 veïns del número 338 van poden tornar a casa seva. Però no tots els veïns van poder tornar a la finca. La presència dels puntals als pisos dificultava la mobilitat a l’interior de molts habitatges. Els veïns va haver d’afrontar llavors la rehabilitació de l´edifici. Durant les obres de rehabilitació, els veïns més grans o malalts van tenir l’opció de traslladar-se a un pis facilitat per l’empresa rehabilitadora. La majoria va marxar a segones residències o pisos de familiars. Només una petita part va decidir conviure amb les obres, com en el cas de Silvia Córdova: “Era una obra brutal, eren bigues, eren parets mestres, era l’esquelet del que era el pis. Jo en el meu pis recordo que vaig contar 97 puntals, 97.”
L’Ajuntament i la Generalitat van arribar a un acord per aplicar els ajuts a la rehabilitació de la forma més generosa, atorgant un 10% més d’ajut. L’increment de les ajudes per a la rehabilitació es va estendre també als altres edificis del Turó de la Peira que encara no havien estat diagnosticats, i a la resta de barris. Pocs mesos després d’aquest incident, la inspecció tècnica dels edificis sospitosos de patir patologies estructurals va passar a ser obligatòria per a tota Catalunya.
