El parc de la Guineueta, la connexió amb Collserola
Un gran pulmó verd construït sobre runa, aqüeductes i torrenteres
El parc de la Guineueta va ser dissenyat com una gran frontera verda que havia d’enllaçar la via Júlia i la Meridiana amb la serra de Collserola. Es va construir sobre el torrent de la Guineu als anys 60, compartint nom, obres i runes amb el barri de la Guineueta. I ben aviat es va convertir en un punt de trobada veïnal i cultural.
L’Ajuntament de Barcelona va projectart al pla d’enllaços de 1917 un gran parc entremig d’eixos importants com la via Júlia, la Meridiana, el passeig de Valldaura i la via Favència. La idea era que aquest gran parc portés directament a la serra de Collserola. Aquest pla va quedar suspès fins que un pla comarcal de 1953 el reactiva i s’aprova la construcció del parc al torrent de la Guineu l’any 1962. Durant tot aquest temps, el barranc es manté, amb una bòvila, el pas dels torrents de Canyelles i de Valent, i travessat horitzontalment per dues línies d’aqüeductes, la del Baix Vallès i la de Dosrius. A més, els propis veïns havien anat obrint camins des de Verdun i les Roquetes per accedir als terrenys de la Guineueta Vella i el Mental. “A mitjans dels anys 60 va iniciar-se la construcció del parc sobre una superfície que eren 6,2 hectàrees de terreny. – explica en Ricard Fernández de l’Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris- Es van aprofitar les runes que deixava la construcció dels polígons d’habitatges, més altra terra afegida, que va servir per cobrir el barranc, cobrir els dos aqüeductes i aplanar el terreny.”
El futur parc comença a construir-se en paral·lel amb el polígon de la Guineueta. Un nom triat en referència a la masia de Can Guineueta, que estava situada a la zona. “Aquest parc es va construir paral·lelament als blocs d’habitatges del nou polígon de la Guineueta, cosa que en aquella època no era habitual, ja que primer s’acostumaven a fer els habitatges i després els equipaments es deixaven per després o senzillament no es feien”, comenta en Ricard Fernández. Obra dels arquitectes Joaquim Casamor i Antoni Riera i l’enginyer Albert Serratosa, el parc dibuixa camins entre zones ben diferenciades. Una primera més planera dominada per l’escultura de la Guineu i un llac. A continuació una gran plaça, escenari d’actes populars, culturals, polítics i reivindicatius. I una part final costeruda i boscosa que porta fins a la via Favència i la serra de Collserola.
El parc es va obrir l’any 1968, per tornar-se a tancar i reformar fins a la inauguració oficial i definitiva el 6 de desembre de 1971. En aquell moment es bateja amb el nom de Jardins de ‘San Juan de Puerto Rico’, però amb el temps el nom queda substituït pel de parc de la Guineueta. Un espai de més de 6 hectàrees que va proporcionar als veïns un lloc per passejar, descansar i on els nens podien jugar.