Ruta de carrers i barris: Can Peguera

Descobriu la història i el patrimoni del districte amb el Relligant Nou Barris

Aquest estiu us convidem a entrar en el museu virtual de Relligant Nou Barris. Una xarxa que ens permet descobrir a la vegada el patrimoni material del districte i la seva història des del nostres mòbils o tablets. Gràcies a aquest projecte descobrireu imatges antigues del lloc on us trobeu i una explicació històrica farcida d’anècdotes i curiositats. Fins al setembre, us proposem descobrir cada dia algun d’aquests punts i us animem a seguir les rutes que trobareu a la pàgina del Relligant Nou Barris.  Comencem amb la ruta de carrers i barris.

El barri de Can Peguera és l’únic exemple de cases barates que perviu a Barcelona. Té un caràcter singular, que molts veïns qualifiquen de petit poble.  A principis del segle XX, aquests eren terrenys de Can Peguera, una masia situada al costat de la parròquia de Sant Francesc Xavier. La finca pertanyia a la marquesa de Castellbell, Maria Dolors del Càrcer i de Ros.

L’any 1928, el Patronat de l’Habitatge va adquirir més de 10 hectàrees de la finca per aixecar-hi habitatges econòmics. La intenció era acollir la població immigrant i part dels barraquistes, amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929. Com el de Can Peguera es van fer tres conjunts més de cases barates a la ciutat: Eduard Aunós, a la Zona Franca; Milans del Bosch, al Bon Pastor, i Baró de Viver.

L’arquitecte Xavier Turull va projectar habitatges unifamiliars amb un pati al davant i disposats en fileres. Es van edificar 534 cases. 200 d’uns 60 metres quadrats i 334 una mica més petites. El pressupost va superar els nou milions de pessetes. Les obres van finalitzar l’any 1931.

Can Peguera es va caracteritzar des de l’inici per ser un feu de la CNT. Al carrer de Riells hi va viure Manuel Molina, “Juanele”, secretari de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) i director del diari ‘Tierra y Libertad’. A més, al número 37 del carrer d’Espinauga hi havia la Bodega Múnich, un punt de trobada d’anarquistes. Al barri també hi residia bona part de la redacció del diari Solidaridad Obrera.

El veïnat va mostrar el talant combatiu en la vaga de lloguers del 1932 contra els problemes de subministrament d’aigua i llum, i les tensions entre els anarquistes i la Guàrdia Civil durant els fets d’octubre del 1934. Amb l’esclat de la Guerra Civil, els veïns van transformar la parròquia en la casa del poble i van construir un refugi a la part alta del barri.

A banda de la parròquia, només hi havia dos equipaments més a la zona. La caserna de la Guàrdia Civil i el Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Aquesta escola va ser inaugurada l’any 1931 i seguia la pedagogia innovadora de les escoles de la República.

Sota el franquisme, l’Instituto Municipal de la Vivienda, actual Patronat Municipal de l’Habitatge, hi va erigir 116 cases més l’any 1947. Paral•lelament, l’escola es va rebatejar com a Ramiro de Maeztu i s’hi va imposar la pedagogia franquista. El barri va prendre el nom de Ramon Albó, polític i sociòleg que va promoure les cases barates.

Actualment, el barri ha estat preservat de l’enderroc, a diferència dels altres grups de cases barates. L’antiga escola alberga ara el Centre de Dia Pi i Molist i la caserna de la Guàrdia Civil és un casal d’avis. Pel que fa al nom del barri, a petició veïnal es va reanomenar Can Peguera. De cara al futur, els veïns reivindiquen que es consideri el barri patrimoni històric perquè es conservi tal com és.

 

 

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies