Un institut sorgit de la lluita de tots

L’institut Sant Andreu va ser fruït de la lluita conjunta de veïns, pares, professors i alumnes

L’octubre de 1976, uns 600 alumnes dels districtes que avui coneixem com Sant Andreu i Nou Barris, van començar a fer classe en uns barracons situats a la plaça de Harry Walker.  El seu institut va nèixer en plena època de transició política, gràcies als esforços de les associacions de veïns, pares, professors, personal no docent i alumnes.

La lluita per la construcció del primer centre de batxillerat a Nou Barris va ser molt llarga. La manca de places de BUP als barris era esgarrifosa i per això es constituí la plataforma de les ‘Escoles en lluita’ formada per tres centres educatius: Sóller (Porta), Pegaso (Sagrera-Sant Andreu) i Ferrer i Guàrdia (Ciutat Meridiana). Les constants pressions socials mitjançant peticions a les diferents administracions, tancades i manifestacions van aconseguir materialitzar l’institut. Al cinema Astor de la rambla de Santa Eulàlia, el 27 d’octubre del 1974, amb un gran èxit d’assistència (més de 1000 persones entre associacions de pares d’alumnes, de veïns i públic en general),  es va formar una taula rodona amb representants del Ministeri d’Educació i Ciència (MEC) i l’Ajuntament per bastir l’Institut Sant Andreu. Aquest va engegar les classes el curs 1976-77 en uns barracons provisionals muntats a corre-cuita als terrenys comprats per l’Ajuntament a l’antiga fàbrica Hispano Villiers a tocar del passeig de Valldaura. Es va haver de suspendre les obres d’un altre centre que s’estava executant en terrenys de Renfe-Meridiana. Inicialment, el conjunt arquitectònic el formaven un seguit de barracons que donaven cabuda a 640 alumnes, quan la demanda era de 2.200 places.

La lluita veinal no només demanava unes instal.lacions. Les famílies i els sindicats volien tenir l’opció de triar el professorat per als alumnes. La meitat dels professors/voluntaris que es van presentar, però, no van ser acceptats pel ministeri. Veïns, pares, mestres afectats i alumnes es van tancar a l’esglèsia de Santa Engràcia durant dos dies fins que la policia va fer-los sortir. Després del tancament, 13 dels 15 mestres proposats pels veïns van ser acceptats.

Però la lluita va continuar. Els alumnes i professors van haver d’esperar sis anys per ser traslladats dels barracons a les noves instalacions. Les contínues manifestacions van pressionar l’administració per construir un nou edifici digne, l’actual, que es va inaugurar el curs 83-84.

 

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies