La història de la via Júlia, eix comercial i cívic del districte
Del passeig de la Muntanya a la Vía Julia
La via Júlia és un dels carrers més transitats de Nou Barris. Va ser dissenyada sobre plànol l’any 1905 dins el Pla Jaussely com una via per millorar les comunicacions entre els municipis agregats a Barcelona. Durant molt de temps va ser un descampat ple d’horts o de cotxes, que es va anar poblant mentre s’edifciava a l’entorn. Més d’un segle després, s’ha convertit en un eix cívic, on s’hi apleguen entitats i festes, i en un dels eixos comercials més importants de Nou Barris.
En un primer moment se’n parlava de la via Júlia com a el passeig de la Muntanya, nom que ha perviscut amb el club de futbol Muntanyesa, amb seu a la via Júlia. També va ser “els Quaranta Metres” per la seva amplada, a l’igual que la veïna via Favència eren els “Seixanta Metres. Però en aquests 111 anys, el carrer ha tingut més noms. L’any 1931 va canviar el nom pel de Carlos Marx i des de 1942 ha quedat oficialment com a via Júlia.
Els quaranta metres d’amplada estaven reservats a la urbanització de l’eix de comunicació, i per tant, es va anar edificant a l’entorn i el centre del carrer va quedar sense urbanitzar. Josep Maria Babí, de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris, ens comenta: “Als anys 50 a la via Júlia hi havia molts descampats que s’aprofitaven per fer festes populars, per muntar envelats, per fer ballades de sardanes, hi havien molts quioscos, llocs on es venien llaminadures i tebeos.” També s’hi va situar una escola construïda pel Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona amb la fusta procedent del pavelló de Suècia a l’Exposició Universal de 1929. Aquesta centre va ser remodelat durant el franquisme i va perviure fins a l’any 1974, quan va inaugurar l’actual Escola Prosperitat.
La urbanització va arribar de mica en mica, primer amb la introducció del transport públic, basat en tramvies i busos. I finalment amb la construcció del metro. L’estació es va inaugurar l’any 1982 amb el nom de Roquetes, un nom que va mantenir durant 17 anys fins reconvertir-se en via Júlia, més addient, ja que es troba entre Verdun i la Prosperitat. Però les obres del metro van significar canvis nous canvis al carrer, tal i com ens explica Babí: “El calaix del túnel del metro sobresortia gairebé dos metros i mig per sobre del nivell del terra. Els arquitectes Bernardo de Sala i Josep M. Julià van dissenyar un passeig ampli i una rambla amb rampes i escales que dissimula una mica el metro i comunica les dues bandes.”
L’obra es va rematar amb la instal·lació d’escultures, com la Columna de Llum o Torre Favència, d’Antoni Rosselló, l’escultura Júlia de Sergi Aguilar, o l’Escullera de Jaume Plensa. I sobretot, la Marquesina, punt de trobada i escenari de moltes celebracions populars.
Més d’un segle després, la via Júlia s’ha convertit en un eix cívic, on s’hi apleguen entitats i festes, i en un dels eixos comercials més importants de Nou Barris. Té una llargada d’un quilòmetre, en el qual lliga la plaça de la República i la cruïlla amb la via Favència. El seu traçat divideix dos barris: Verdun i la Prosperitat.