85 anys de la plaça del Virrei Amat

L’espai va ser dissenyat com a nus de comunicació entre Horta, els Quinze, el Mental i Sant Andreu del Palomar

La plaça del Virrei Amat va ser pensada ara farà cent anys, com a un nus de comunicació que enllaçava els camins que portaven a Sant Andreu del Palomar, els Quinze, Horta i el Mental. La plaça ha canviat molt amb el pas del temps, però sense deixar mai de ser una gran cruïlla.

El projecte de la plaça del Virrei Amat es comença a consolidar l’any 1917, un cop s’ha posat en marxa a finals del segle XIX la construcció de la rambla de Santa Eulàlia, avui dia coneguda com a passeig de Fabra i Puig. Els plànols mostraven una plaça on es podia enllaçar amb el camí de Sant Iscle (entre els Quinze i Horta), o amb l’actual carrer del Doctor Pi i Molist, rumb al Mental, que tot just acabava de posar-se en servei. En un principi la plaça s’havia de situar precisament en la cruïlla amb Pi i Molist, davant de l’església de Santa Eulàlia. Però l’any 1931 es va aprovar un altre pla que separava l’església i la plaça pel pas del passeig de Fabra i Puig, per tal d’afavorir l’enllaç amb un altre carrer, Felip II. Les expropiacions per crear la plaça van ser complicades, ja que els terrenys, de la finca de la Torre dels Anglesos, s’havien començat a parcel·lar i eren bastants els propietaris. Finalment es crea una plaça sense urbanitzar que s’anomena, dos anys després de l’estrena, com a Joan Salvat Papasseït, en honor del poeta mort pocs anys abans. Aquest nom seria substituït durant el franquisme pel del Virrei Amat, el virrei del Perú del segle XVIII que tenia certa relació amb la zona. La plaça es trobava a tocar de la masia de Can Sitjar, que havia estat propietat del pare i el germà del Virrei Amat.

El nom no és l’únic que canvia, també la plaça fa canvis radicals. De terreny no pavimentat a rotonda que afavoreix el pas dels tramvies i els busos, va acollir les boques del metro i finalment es va convertir en una gran plaça peatonal que s’estén fins al carrer de Felip II. Aquestes darreres obres, de finals dels anys 90, li han donat l’aspecte actual, amb la gran pèrgola, la font i els diapasons característics del districte de Nou Barris.

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies