Curiositats del carrer d’Escòcia
Un nom errat segons la història que encara es conserva escrit als panots de la vorera
El nom de l’actual carrer d’Escòcia no és fidel a la seva història. L’origen del nom d’aquest carrer ve lligat a la Fabra i Coats, l’empresa situada a Sant Andreu amb capital escocès. Tot i això, el nom d’Escòcia es conserva només a la part de Nou Barris. Curiosament el nom és manté també escrit dos cops a la vorera. Era una manera d’identificar els carrer per als vianants que va començar a fer-se servir ara fa cent anys.
El carrer d’Escòcia neix dins el projecte d’urbanització del passeig de Fabra i Puig – Rambla de Santa Eulàlia, a la segona meitat del s. XIX. Aquest carrer agafa força a partir de 1896, quan dins el projecte de Can Garrigó es bateja com a carrer de la Lletra I. “Amb l’agregació del poble de Sant Andreu de Palomar dins de Barcelona, es comencen a batejar tots els noms que fins ara eren una lletra d’un projecte. – explica Jordi Sànchez, de l’arxiu històric de Roquetes Nou Barris – En aquest terreny, a la banda de Sant Andreu, estava situada la Fabra i Coats, entre el passeig de Fabra i Puig, el carrer d’Escòcia i Concepció Arenal. Per això el carrer va rebre el nom d’Escòcia i anava des de la plaça Nadal fins al que seria el carrer de Santa Pau, on estava situada la masia de Can Garrigó”.
L’any 1957 es decideix que el carrer havia de quedar dividit en dos per la Meridiana, però curiosament la part originària que es deia Escòcia, a Sant Andreu, passa a dir-se Dublín. “És estrany, és una errada històrica. – afirma Sànchez – La part original del carrer és la que avui en dia es diu Dublín i la part de dalt, que té una urbanització posterior, es manté avui dia com a carrer d’Escòcia”.
Precisament al carrer d’Escòcia actual es conserven encara dues identificacions del carrer als panots de la vorera. “A partir de 1916 l’Ajuntament de Barcelona aprova que tothom que es vagi construint la seva casa ha d’urbanitzar també les voreres. A part d’urbanitzar les voreres, si la casa estava situada en una cantonada s’havia de posar també els panots amb el nom per identificar el carrer. Era de gran utilitat per als vianants que sabien en tot moment per on passaven”, explica Sànchez.
És a partir de 1917 quan es comencen a col·locar aquests panots identificatius. “Precisament estem ara al centenari d’aquestes plaques que es van col·locar fins als anys 60. – comenta Sànchez – Ja fa més de 50 anys que ja no s’utilitzen. I cada vegada que s’ha urbanitzat de nou un carrer s’ha eliminat.” A Barcelona encara es conserven una vintena, però a Nou Barris el carrer d’Escòcia queda com a únic reducte. “No en tenim identificat cap altre al districte. – explica Sànchez – Precisament es dona la casualitat que el carrer manté dues identificacions, la llàstima és que a totes dues els hi manca la lletra e.” L’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris espera que amb la reforma prevista del carrer d’Escòcia es mantinguin aquests panots a la vorera.
