El darrer testimoni de la ‘Carretera fina’

La Prosperitat conserva una dotzena dels arbres que envoltaven la via que va facilitar el creixement del barri

L’anomenada ‘Carretera fina’ unia a finals del segle XIX Cornellà amb el darrer poble de la província de Barcelona, l’actual Fogars de la Selva. El seu pas per l’ara barri de la Prosperitat va originar les primeres urbanitzacions i l’expansió posterior, i ha estat una gran referència geogràfica. La Carretera fina, però, es va acabar convertint en el passeig de Valldaura i l’únic que no va desaparèixer són una dotzena d’arbres que encara es conserven prop del Pont del Dragó.

Amb les indicacions oportunes, encara es distingeixen les dues fileres originals de plataners que acompanyaven la carretera a banda i banda, com era i sovint encara és habitual a les entrades de molts pobles. El canvi principal ha estat la cota. Amb les remodelacions de la zona i la construcció dels blocs de pisos de Renfe-Meridiana, es va canviar l’alçada del terreny. “Per veure l’arbre sencer hauríem de fer una excavació. Seria com fer arqueologia arbòria.- explica Joan Catafal, que dins la Comissió Centenari Prosperitat està recollint testimonis sobre la Carretera fina-  El tronc està enterrat sota terra i només veiem la brancada o fins i tot part de la brancada. Això és una mena d’arboricidi, una agonia lenta, perquè aquests arbres acabaran morint per asfíxia.”

Però el veritable arboricidi va tenir lloc amb la remodelació del passeig de Valldaura, l’any 1988. El projecte preveia replantar els plataners en el traçat nou del carrer, però no es va aconseguir. “Els arbres es van arrencar de mala manera sense cap de les condicions tècniques que requereix un arbre del calibre d’aquests que teníem per poder-ho recuperar i es van acabar morint tots. –recorda Joan Catafal, un expert en arbres i verd de la ciutat- L’Ajuntament, pressionat per l’associació de veïns, va sancionar l’empresa constructora, COMSA, amb sis milions de pessetes.” La mort d’aquests arbres va ser recollida per la premsa del moment, i inclús Pere Calders li va dedicar un article.