30 anys del tancament de l’Institut Mental de la Santa Creu
Fotografies que testimonien el passat de Nou Barris
Aquest estiu recuperem algunes de les fotografies que il·lustren alguns dels capítols del nostre districte. La majoria són fotografies d’indrets, esdeveniments i veïns que han recopil·lat, conservat des de l’Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris i que han explicat i difós a partir del seu bloc.
La fotografia prové de l’Arxiu Històric Roquetes Nou Barris i està feta des d’un dels edificis que es van començar a construir al voltant del recinte mental als anys 60. Pocs anys després l’Hospital de Sant Pau va començar a enderrocar alguns pavellons per construir-hi habitatges i aconseguir recursos per ampliar l’hospital del carrer de Sant Antoni Maria Claret. A més, la precarietat econòmica i les noves tendències psiquiàtriques van fer que la institució esdevingués inviable.
A finals del setembre de 1987, ara fa 30 anys, va tancar les seves portes l’Institut Mental de la Santa Creu després d’un segle d’existència. Avui només en resten tres pavellons ocupats. Des de l’any 1988 hi ha la seu del Districte de Nou Barris. A més, s’hi allotja també la caserna de la Guàrdia Urbana, l’Arxiu Municipal del Districte, la Biblioteca de Nou Barris, un punt SARA, un alberg de sense sostre i una delegació de la Seguretat Social. La finca del Mental ha estat destinada a la construcció d’habitatges, vials i serveis públics. El 1995 es va inaugurar el Parc Tecnològic Barcelona Nord i el 2003, el Parc Central de Nou Barris.
En aquest immens edifici, residien persones que hi havien viscut gran part de tota la seva vida. Tenia capacitat per a 700 malalts, que es distribuïen segons sexe, categoria social i malaltia. Els malalts duien a terme feines d’agricultura i ramaderia i treballaven en diversos tallers.
Quan van tancar el centre, els malalts considerats més lleus van ser enviats a casa seva i se’ls feia seguiment mèdic des d’un centre de dia que s’hi va instal·lar primer en el mateix lloc on havia estat l’hospital i després al barri de Can Peguera. Els que no tenien família que se’n fes càrrec, va ser enviats a pisos d’acollida on s’ajuntaven 4 o 6 persones amb algun tutor. Molts d’ells, els que hi havien viscut en el centre la major part de la seva vida, en treure’ls del seu hàbitat habitual i ser traslladats al Frenopàtic o a Sant Boi, van morir. Els diaris de l’època se’n van fer ressò de tot plegat.
L’Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau va ser construït entre 1885 i 1915 per l’Hospital de la Santa Creu. El Mental estava situat en una finca d’unes 50 hectàrees i es va edificar segons el Proyecto Médico Razonado para la construcción del Manicomio de la Santa Cruz de Barcelona (1859), obra del Dr. Emili Pi i Molist. Aquest projecte pretenia dotar Barcelona d’un manicomi nou que deixés enrere les institucions mentals de l’època, amb pocs recursos i tractaments repressius.
L’arquitecte Josep Oriol i Bernadet el va projectar el 1859 i Elies Rogent, arquitecte historicista, va dur a terme les obres de construcció basant-se en ordre, equilibri i sobrietat, tot i que es va edificar en els anys del modernisme. Els pavellons i les diverses dependències eren àmplies, lluminoses i ben ventilades. Una part de les obres va ser sufragada per Pi i Molist i la seva dona, Antonia Bacigalupi.
