Ciutat Meridiana i un dels seus aqüeductes als setanta

Fotografies que testimonien el passat de Nou Barris

Aquest estiu recuperem algunes de les fotografies que il·lustren alguns dels capítols del nostre districte. La majoria són fotografies d’indrets, esdeveniments i veïns que han recopil·lat, conservat des de l’Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris i que han explicat i difós a partir del seu bloc.

Amb l’arribava de l’estiu l’Ajuntament va anunciar el compromís d’il·luminar els aqüeductes de la Zona Nord amb la intenció de dignificar-los i donar-los més a conèixer. A la foto veiem un dels aqüeductes de Ciutat Meridiana en una imatge de principis del barri, cap a mitjans dels anys setanta. Es tracta de l’aqüeducte que s’alça entre la part alta de Ciutat Meridiana i l’actual Can Cuiàs, que aleshores encara no s’havia construït. Com es pot comprovar, els edificis d’habitatges es van construir sense cap mena d’urbanització al voltant. També es pot veure l’escola Sant Joan de la Creu, on avui dia també s’ubica, als baixos, l’Ateneu de Fabricació de Ciutat Meridiana.

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part d’una gran infraestructura hidràulica per abastir la ciutat. A finals del segle XIX Barcelona creixia i l’antic rec Comtal i els pous resultaven insuficients per satisfer la creixent demanda d’aigua.

Per aquest motiu van sorgir iniciatives públiques i privades per portar aigua a la ciutat. A Nou Barris es van dur a terme tres actuacions importants: les conduccions privades d’aigües del Vallès i de Dosrius, i l’aqüeducte públic Alt de Montcada. A més, hi havia altres canalitzacions que pertanyien a petites companyies de Sant Andreu, masies i particulars.Interior aqüeducte de Ciutat Meridiana

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part de les conduccions privades d’aigües del Vallès. El canal va ser projectat per Andreu Marí, qui posseïa drets sobre les aigües a les rieres de Ripoll i de Caldes, i va ser finançat pel banquer Manel Girona. L’aqüeducte del Baix Vallès feia més de 18 quilòmetres i conduïa més 1.700 metres cúbics d’aigua cada dia.

Aquests aqüeductes utilitzaven les carenes de la muntanya de Collserola per poder facilitar-ne la penetració des dels afores fins a l’interior de Barcelona. Encara es poden veure els ponts amb què salvaven els desnivells de les rieres. En el punt on ens trobem l’aqüeducte travessa el torrent de Tapioles. Un tram més endavant, però encara a Ciutat Meridiana, podem trobar un altre gran pont per on travessa l’aqüeducte, a la zona coneguda com l’antic camp de futbol.

1881 l’empresa va ser venuda a la societat Compañía de Aguas de Barcelona, qui se’n va fer càrrec. Però quan la ciutat va superar el milió i mig d’habitants els aqüeductes es van veure superats i es va iniciar la canalització del riu Ter.

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies