‘No hi ha cap eina màgica que resolgui el problema de l’habitatge’
El govern demana consens polític per aconseguir solucions a mig i llarg termini
El gerent d’Habitatge de l’Ajuntament, Javier Burón, va ser l’encarregat d’exposar la situació i les polítiques d’actuació que s’estan duent a Nou Barris en matèria d’habitatge. El plenari extraordinari va centrar-se en la primera preocupació per als veïns de Barcelona. Burón va destacar que l’Ajuntament destina un gran esforç a Nou Barris. “Dels més de 500 milions de pressupost de la ciutat per a habitatge, es destina un 30% a Nou Barris”, va afirmar el gerent d’Habitatge. Uns esforços justificats ja que el 15% d’atenció a les oficines d’habitatge, el 13% dels assessoraments, el 18% de les mediacions de lloguer i un gran número de casos que passen per la taula d’emergència tenen lloc a Nou Barris. Per a Burón “no hi ha cap eina màgica que resolgui el problema de l’habitatge” i les actuacions tenen resultats a mig i llarg termini, amb una inversió considerable.
Els partits de l’oposició van aprofitar el torn de paraula per fer balanç d’algunes de les actuacions que s’han dut a terme fins ara i recriminar algunes de les promeses que no s’han complert. Des d’ERC es va destacar que els resultats obtinguts fins ara en matèria d’habitatge no es corresponen a la inversió que s’ha fet. “No s’han complert les expectatives, es parlava de fer 8.000 habitatges en aquesta legislatura, i les informacions més optimistes ara diuen que 2.000”, argumenta Quim Sangrà, conseller d’ERC Nou Barris. El conseller també va posar damunt la taula els casos d’infrahabitatges que tenim al districte, de persones que viuen en locals o rellogats en habitacions. Aquestes persones no poden entrar a les taules d’emergència en cas de desnonament. ERC va retreure al govern que de les 468 famílies ateses al districte per problemes d’habitatge, 334 van haver de resoldre el tema elles mateixes anant a cases de familiars i amics o ocupant. Uns casos que posen de relleu la manca d’habitatge d’emergència social.
El PDeCAT va valorar els resultats com a ‘pobres’. Va destacar també els casos de famílies que tenen feina però que no poden accedir tampoc a un habitatge i que passen a ser ‘invisibles’ per a les administracions, quedant fora dels ajuts i serveis. Adrià Ventura, conseller del PDeCAT Nou Barris, va destacar que calen “promocions d’habitatges amb diversitat d’inquilins: gent gran, joves i persones amb mobilitat reduïda.”
El PP va recriminar que BeC havia generat ‘frustració’ entre els veïns en no complir les promeses electorals. El portaveu popular, Javier Barreña, també va criticar que només el 16% de les persones ateses conservessin el seu habitatge i es va posicionar contra una de les mesures municipals, la reserva del 30% en les promocions privades de pisos perquè “no s’invertirà a Barcelona i els pisos que es facin seran més cars”. A més, el PP va recordar que Barcelona es troba molt lluny d’altres ciutats europees que compten amb un 15% de parc d’habitatge de lloguer públic.
En aquesta línia Ciutadans també va posar sobre la taula que només el 2% de l’habitatge protegit a Barcelona és de lloguer. El conseller de C’s, Juan del Olmo, va apostar per “canviar el model assistencial actual per un model públic d’habitatge” per regular els preus i fer assequibles els pisos. També va demanar responsabilitats a altres administracions, com la Generalitat, i un major consens entre tots els agents implicats en matèria d’habitatge.
El PSC va fixar en més de 37.000 les persones que es troben en llista d’espera per obtenir un pis assequible. El conseller socialista, Mario García, va denunciar que “hi ha 78 solars esperant que s’hi edifiquin noves promocions de pisos públics.” També van criticar algunes mesures del govern, com ara els 600 contenidors que es volen instal·lar i adaptar com a pisos d’emergència perquè tenen un cost elevat “i una vida útil de 7 anys només.”
En el torn de paraula del públic assistent es van escoltar demandes concretes de veïns que es troben en espera de pisos d’emergència o pendents de desnonament. El representant de la CUP, Francisco Garrobo, va elogiar el treball que es fa des del SIPHO (Servei d’Intervenció i Mediació davant situacions de pèrdua i/o ocupació de l’habitatge) de Nou Barris per aturar els desnonaments, però va qüestionar que en els casos que les famílies són desnonades, “les solucions arriben amb comptagotes”.
També hi va haver altres peticions, com la de Joaquín Esteban, que va sol·licitar més sensibilitat a l’hora d’adaptar els pisos per a persones amb diversitat funcional. “S’ha de preguntar abans als inquilins quines necessitats específiques tenen, si els cal baranes, o una cuina adaptada, per exemple”. I altres veïns van demanar actuar no només contra grans tenidors de pisos, sinó també contra aquells petits tenidors “que especulen i pugen els preus dels lloguers”.
La regidora de Nou Barris, Janet Sanz, va fer una crida al consens per trobar solucions als problemes d’habitatge a mig termini i va reconèixer que els processos “són lents”.
