10 anys corrent pel desert a la Marató des Sables

Òscar Comabasosa bat enguany el rècord de participació de tota Espanya

La Marató des Sables és una de les proves de resistència més dures que existeixen. Els corredors s’enfronten a una setmana d’etapes de fins a 12 hores diàries al desert del Sàhara. L’Òscar Comabasosa és ja un veterà de la prova. Va començar al 2009 i enguany farà 10 anys que hi participa. Aquests dies entrena a la serra de Collserola per agafar fons i forces. A cada etapa haurà de dur la motxilla amb tot el necessari per sobreviure a la prova, menjar inclòs. Marxarà cap al Sàhara el dia 4 d’abril per començar la primera etapa el 7 d’abril.

Comabasosa serà aquest any la primera persona de l’estat Espanyol en participar 10 vegades a la Marató des Sables. “No esperava anar-hi ni un any, vaig tenir la gran sort de l’any 2009 anar per primera vegada i bé, ja em donava més que satisfet d’haver anat a Sables, d’haver acabat la carrera”, riu Comabasosa.  Aquesta any participarà, a més, amb el dorsal número 10, que expressament ha demanat a l’organització de la prova. Ho fa, entre d’altres motius, animat pels bons resultats que va obtenir l’any passat. “Vaig quedar entre els 200 millors corredors a la meva categoria – recorda Comabasosa – Aquest any no em trobo del tot bé perquè he passat dues grips i no he pogut preparar-me com m’hagués agradat. Però vaig amb l’objectiu de situar-me entre els 50 primers.” Entrena per lliure durant tot l’any per a aquesta cursa. “Participo a altres curses, entre dos i cinc a l’any, però aquesta és la referència que em motiva a continuar entrenant.”, assegura. Aquesta preparació consisteix sobretot en córrer molts quilòmetres cada dia i entrenar la força “pujant i baixant turons de Collserola, ja que no tinc temps per anar al gimnàs a fer peses.”

La Marató des Sables és una prova difícil de superar. Els participants tenen per davant uns 250 quilòmetres en set dies, dividits en sis etapes. Una d’elles, sol estar entre els 80 i els 94 quilòmetres. A les condicions climatològiques i orogràfiques del desert del Sàhara s’hi sumen també altres factors de caire físic i psicològic que poden condicionar els participants a abandonar la prova. “Hi ha molts cops que penses en abandonar – explica Comabasosa – Fins i tot hi ha moments en què penses que millor seria que em piqués una serp i ser evacuat ja mateix del desert.” Però després de les dures etapes de fins a 12 hores entre sorra, dunes i muntanyes arriba un dels millors moments del dia per als corredors. El descans a les haimes i els missatges que l’organització els hi fa arribar d’amics i familiars. “M’encanta el desert, m’encanta. M’encanta l’ambient, m’encanta estar tirat a terra, m’encanta passar gana.  – afirma Comabasosa- Hi ha moments de patiment pur, però sortosament no és sempre. Són moltes hores, molts quilòmetres. Però també hi ha moments que compensen els moments durs, simplement que m’ho passo molt bé.”

A la motxilla, que haurà de dur durant totes les etapes l’Òscar guarda alguns records de la primera vegada que va participar a la prova, com una samarreta blava, la gorra i un buff. No hi falten tampoc la brúixola, l’aspirador de verí i una crema especial per als peus. També haurà de dur tot el menjar de la setmana a sobre. Per sort, l’aigua la faciliten els punts d’avituallament instal·lats al llarg de les etapes.