Els misteris de la Mona de Pasqua

D’origen incert, ha anat evol·lucionant del roscó amb ous durs fins a la xocolata impressa

La xocolata i les mones serviran avui de consol per acomiadar el darrer dia de vacances de Setmana Santa. Moltes famílies faran la seva pròpia mona a casa i moltes altres esperaran la visita del fadrí per descobrir un pastís que continua evolucionant i on l’ús de les impressores 3D cada any es fa més present. Gran part de les mones es limiten avui dia a les figuretes de xocolata i una petita base, també de xocolata. Però si ens aturem i mirem enrere, trobarem unes quantes anècdotes que potser no coneixeu.

Per començar l’origen del nom i del pastís com a tal. N’hi ha que diuen que és una festa que deriva de la Grècia antiga, també s’hi han trobat possibles arrels celtes. Hi ha qui diu que mona podria venir de l’àrab antic, munna, amb el significat d’obsequi, i lligat al pagament d’un tribut d’arrendament de terres amb coques i ous durs. També exiteix una altra teoria que assenyala que mona prové del llatí: munda, que vol dir neta, bonica i de mundum, que seria una panera adornada i plena d’objectes. Aquesta teoria sosté que a l’antiga Roma, es faria aquest regal en forma de coca amb el nom de monus. I és que l’existència de la mona ve de lluny. La tenim documentada des del segle XV, i diem documentada, podria ser encara més antiga. Les primeres aparicions varen ser a Catalunya i València, en què els padrins o avis regalaven la mona als fillols o nets el diumenge de Pasqua, dia que era tradició reunir-se per menjar aquest pastís deliciós.

Aquesta mona històrica, però, era ben diferent de les actuals de xocolates i coloraines. La mona més tradicional, la recepta de la qual és coneguda des del segle XV, és la de brioix, de forma arrodonida i coronada amb ous durs. Una mona que els pastissers anomenen massa ‘cristina’ o ‘de rotlle’. I no, no portava xocolata. La xocolata s’hi va afegir al segle XVI, amb l’arribada del cacau provinent d’Amèrica.

D’altra banda, per què porten ous? Doncs perquè els ous són l’element cabdal de la Pasqua a molts indrets d’Europa. Formen part d’una simbologia precristiana relacionada amb l’arribada de la primavera i amb rituals de fertilitat. La tradició diu que la mona ha de tenir tants ous com anys té l’infant que la rep, i el màxim són dotze.
Per tant, antigament els fillols rebien la mona fins a dotze anys perquè només es regalava fins que els nens s’havien confirmat. Al País Valencià i a Múrcia han mantingut la forma original d’un brioix amb l’ou dur al damunt sota el nom de ‘tonya’.
Després d’aquella primera Mona de Pasqua, va arribar una variant molt freqüent que és el pastís, amb capes de pa de pessic que pot portar crema cremada, xocolata, nata o mantega, que és la que coneixem més popularment com a mona. La decoració es remata amb ous de xocolata, conillets de xocolata, pollets de feltre i plomes d’oca tenyides de colors ben vius. De l’evolució dels ous de xocolata, en deriven tota mena d’estructures que reprodueixen casetes, pilotes de futbol i les cares dels personatges de dibuixos animats més populars.
Els pastissers més creatius fan veritables obres d’art. Els temes actualment els dicten les modes i els personatges més populars de l’imaginari infantil del moment. Aquest any haureu trobat moltes mones amb personatges d’Star wars, de les nines LOL o Gorjuss, la Patrulla Canina i el Monstre de Colors, entre altres.

Per cert, en alguns indrets hi ha una tradició segons la qual el fillol ha de cantar una petita cançó si vol que el padrí li doni la mona.

‘Pasqua és avui,

la mona la vull.

Doneu-me la mà

que us la vull besar.’

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies