I després dels focs, continuen els petards

Es recomana, com sempre, seny i precaució quan es fa servir la pirotècnia 

Anit va ser el torn del foc, els sopars de germanor i les revetlles amb orquestres i djs. Avui encara tindrem segurament algunes restes de coca per esmorzar o per berenar amb el cafè. I sens dubte, molts encara tindran petards pendents de detonar. Com sempre, recomanem precaució i seny a l’hora de fer servir aquests elements pirotècnics. Recordeu seguir sempre les normes d’ús, i no possar-los a l’abast dels menors. També sigueu curosos amb els espais on normalment hi ha animals com ara les àrees d’esbarjo per a gossos. Molts animals no toleren el soroll dels petards i ho passen malament aquests dies.

Dit això, us fem ara cinc cèntims sobre la història dels petards i la seva vinculació a la festa de Sant Joan. La informació la trobareu a la web de Sant Joan de l’Ajuntament de Barcelona. Com la pólvora, els petards van ser inventats al segle IX a la Xina. Si molts productes fets amb pólvora tenen un ús bèl·lic, els petards de seguida van agafar una dimensió festiva i van ser utilitzats per a focs artificials. Fou així com a l’edat mitjana arribaren a Europa. Actualment, hi ha moltes classes de petards i solen classificar-se per la potència: bombetes, bengales, volcanets, voladors, focs d’artifici, traques, piules, coets, trons, bateries, etc.

Els petards van estretament vinculats a les revetlles d’estiu, i molt especialment a la nit de Sant Joan. En aquesta festa, hi predomina la idea que el foc purifica, protegeix i regenera. Barcelona té una tradició molt arrelada d’encendre fogueres i llançar focs d’artifici durant aquella nit, quan es detonen quilos de petards que aporten un soroll i una lluminositat ben característics.