Formació en programació digital i tecnològica des d’un punt de vista crític i ètic

La Fundació Pare Manel dona eines als futurs formadors de joves a partir de mòduls i sessions

Dissenyadors, programadors, artistes i molts altres perfils professionals han ofert els seus coneixements perquè els formadors juvenils es reciclin en formadors digitals i tecnològics. És una iniciativa de la Fundació Pare Manel i el laboratori d’innovació social digital SokoTech per ajudar a trencar la bretxa digital existent en alguns barris. De moment és un programa pilot però la idea és que aquest programa s’exporti a altres equipaments juvenils i públics per generar una xarxa de formadors i joves que treballen amb la filosofia fabricaire i digital en programari lliure.

SokoTech ha creat per aconseguir aquest objectiu el programa MESH ( Maker Education Social Hack) que combina sessions presencials amb un web ben sortit de recursos. I, tot plegat, de la mà de 10 professionals referents en cada matèria, en educació maker i inclusió social, com són per David Cuartielles, Efraín Foglia, Margarita Padilla, David Cuartielles, Òscar Martínez Ciuró, Alex Hache, Pamela Lustig, Núria Alonso, Belén Fernández y el dúo artístico Lolo y Sosaku.

Són nou càpsules que ofereixen coneixements de programari lliure i aspectes relacionats amb el disseny i l’art, com la música.  També es parla de l’ètica i s’intenta fomentar l’esperit crític dels formadors amb aspectes com la ‘desobediència electrònica’ o la necessitat de reciclar els objectes i conceptes digitals.  L’objectiu no és altre que humanitzar la tecnologia i fer-la servir responsablement.

Una de les sessions que fomenten aquest esperit crític ha estat a càrrec d’Ernesto Oroza, tot un expert en el món del disseny. Ell ha estat l’encarregat de transmetre als joves formadors com la necessitat fa que la gent aguditzi l’enginy i trobi la manera de reaprofitar els recursos.  D’aquesta manera explica com a Cuba, la necessitat va fer que als anys 90 sortissin autèntics enginyers que van dissenyar productes fruit de la necessitat. Els motors de les velles rentadores comunistes es van fer servir per revifar els ventiladors espatllats. Els habitatges, construïts amb sostres molts alts, es divideixen en dos o més habitacles. En tots aquests processos els coneixements es comparteixen entre els cubans, tant els aspectes tècnics com la manera d’aconseguir els materials. També les escletxes legals que permeten realitzar algunes trampes administratives alhora de dividir els habitatges per a dos o més famílies. En aquest sentit Oroza també els parla dels anomenats ‘paquets’ que es distribueixen els dilluns a Cuba. Els ‘paquets’ són discos durs de gran capacitat que es distribueixen de manera clandestina i que contenen molt material de pel·lícules i sèries que no arriben al país.  Un altre exemple és ‘revolico.com’ un web, amb poques simpaties del govern, que aprofita la tecnologia per transmetre productes, habitatges, serveis, feines, etc.

La intenció és que els formadors puguin transmetre tots aquests coneixements al futur alumnat, sobretot a la gent jove que ha abandonat els estudis. Aquestes habilitats tecnològiques i digitals els poden ajudar en un futur als seus currículums professionals. Un cop els formadors es posin a treballar amb els joves, la Fundació Pare Manel vol obrir un espai fabricaire, aprofitant les màquines d’impressió digital i 3D cedides per l’empresa Nexica-Econocom. Precisament, aquesta cessió, va ser la impulsora de tot plegat.

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies