Donants de memòria a la Prosperitat
Els veïns recorden en sessions col·lectives i entrevistes personals el passat del barri
La Comissió del Centenari de la Prosperitat continua investigant sobre els orígens i la història del barri. Aquest cop han fet una crida als veïns i veïnes que han viscut bona part dels cents anys d’història de la Prosperitat. Els testimonis més grans recorden els inicis, als anys 20, la guerra civil i la postguerra. Molts d’ells van participar a les activitats culturals, esportives i socials de les entitats que van néixer al barri. Als anys 50 i 60 van arribar els nous veïns, i poc després l’especulació d’alguns promotors immobiliaris que van estafar a un gran número de veïns que van acabar vivint en barraques al pla de Santa Engràcia. A partir dels 70, les lluites veïnals i obreres ja estan millor documentades, però sempre hi ha testimonis que aporten nous punts de vista o anècdotes. A les sessions col·lectives, que es duen a terme els dimarts al matí al Casal de Barri de la Prosperitat, els participants també aporten fotografies i documents antics. A partir de la setmana vinent començaran també les entrevistes més individuals als veïns que han decidit donar la seva memòria.
“L’objectiu d’aquesta iniciativa és recuperar les històries que, ara per ara, només es troben al cap d’alguns veïns i veïnes – explica l’Isidre Ramos, membre de la Comissió del Centenari de la Prosperitat – Van viure una postguerra, les festes majors, i tenen moltes anècdotes que, fins ara, només circulaven oralment.” A les sessions els veïns han recordat com era el territori a principis de segle, amb les vinyes i els camps. També s’han recordat les primeres entitats culturals com ara Els Propis que organitzaven els primers aplecs de sardanes a la Font d’en Canyelles. Als anys vint també neix un dels primers clubs de futbol de la zona, El Muntanyès, que també tindrà una secció ciclista.
Les històries de la postguerra tenen també molts capítols al barri. Les veïnes expliquen com, durant el franquisme, havien de fer el Servei Social Obligatori a la Secció Femenina. Les noies de 16 anys rebien classes de cant, cuina, costura i feien hores a la Maternitat o com administratives. Era un pas obligatori si volien obtenir el carnet de conduir o el passaport. Alguns veïns conserven encara d’aquella època les cartilles de racionament amb els cupons d’arròs, oli i altres productes.
Amb l’arribada de nous veïns comencen també les edificacions i les estafes immobiliàries que van deixar molts veïns sense casa, tot i haver pagat una entrada. Va ser llavors quan comencen les lluites veïnals que es van instensificar a la decàda dels 70.
Les fotografies, escriptures, les cartilles de cupons d’aliments del règim o antigues llibretes bancàries són alguns dels documents que s’han recollit conjuntament amb les històries dels veïns. Als registres sonors no només hi ha els testimonis parlats, també s’estan enregistrant cançons d’aquelles èpoques que es mantenen en la memòria dels veïns i veïnes. Un gran banc d’informació que engreixarà l’arxiu de la Comissió del Centenari.
