Mites, llegendes i polèmiques dels canelons de Sant Esteve

Hi ha més de cent receptes per fer-los i no són tan antics com algunes persones creuen 

Cada 26 de desembre se’n fan milers, però els canelons de Sant Esteve estan també farcits de mites, llegendes, polèmiques i invents. La gent creu que es mengen des de temps ancestrals, però és un costum molt més recent. De fet, no els trobem en cap receptari català fins als inicis del segle XX.  És un plat d’orígen italià, que ens va arribar a finals del segle XVIII i posteriorment alguns restaurants els van popularitzar entre la burgesia, com un àpat molt refinat. i ha una diferència bàsica entre els canelons catalans i els italians: en els nostres, primer es cou la carn i després es trinxa, mentre que els altres es fan directament amb carn picada.

La popularització definitiva dels canelons va arribar al 1911, quan la marca de pasta El Pavo va comercialitzar les primeres plaques de pasta seques. Fins llavors calia fer la pasta a mà.  A partir d’aquó va arribar la diversitat en el farcit, cada llar en té una recepta i n’hi ha més de cent de documentades.

Val a dir també que no tots els historiadors de la cuina estan d’acord que els canelons siguin un exemple de la cuina de reaprofitament. Néstor Luján ho defensava però l’historiador de la cuina Jaume Fàbregas afirma que això és una llegenda.

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies