La lluita obrera i veïnal de la Harry Walker a la marquesina de la via Júlia

Fotografies i documents que expliquen la vaga de la fàbrica i la seva posterior transformació urbanística 

Set torretes de quatre cares conformen l’exposició “Harry Walker: obrers i veïns en lluita” que es pot veure fins al 15 de març a la marquesina de la Via Júlia. Recorda, per una banda, els 62 dies de vaga dels treballadors i treballadores de la fàbrica, i, d’altra banda, la mobilització veïnal, un cop desmantellada la factoria, per reconvertir el solar en equipaments públics.

Es tracta d’una exposició produïda pel MUHBA, l’Ajuntament, i la Comissió del Centenari de la Prosperitat. S’han recollit imatges i documents procedents d’activistes com Andrés Naya o fotògrafs com Kim Manresa, així com de diversos arxius. Alguns locals, com el de l’AV de la Prosperitat, l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i Arxiu Municipal del districte de Nou Barris. I altres més generals com l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, el de la Subdelegació del Govern a Barcelona, el de Comissions Obreres, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, o l’Arxiu Nacional de Catalunya, entre d’altres.

La vaga de la Harry Walker va tenir una gran repercussió internacional. Va durar 62 dies, entre el 16 de desembre de 1970 i el 15 de febrer de 1971. La Harry Walker, empresa associada amb la Hispano-Villiers, era responsable dels motors de petita cilindrada com el del famós Biscúter. Fabricava, a més, tota mena d’accessoris per a l’automoció. Donava feina a prop de 500 treballadors als tallers i oficines del passeig de Valldaura, que tenien una extensió de 3.400 m2 a principis dels 70.

Però els treballadors van decidir revelar-se contra les dures condicions laborals que els imposava l’empresa. Part de la plantilla treballava en soterranis sense ventilació, amb tan sols 20 minuts per dinar i una gran pressió per produir més per poder cobrar les primes que dignificaven el sou. Finalment els treballadors es van unir i van començar primer amb petites aturades, i finalment amb una de les vagues més importants dels darrers anys del franquisme. Per la seva durada, per les repressions que hi van haver i pel suport que va rebre per part d’empreses tant nacionals com internacionals, com ara La Maquinista Terrestre i Marítima i la Solex de França i Torí (Itàlia). Al febrer, els treballadors van entrar de nou a la fàbrica. Però poc després la Harry Walker va tancar. A banda de la vaga se li va sumar les constants queixes veïnals per l’elevada contaminació que generava.

Un cop tancada, es van iniciar les protestes veïnals que hi reivindicaven equipaments per al barri. Com a resultat de la lluita, en una part dels terrenys que ocupava la fàbrica es va construir una plaça, que es va batejar amb el nom de l’empresa. Temps després s’hi va construir una escola, un institut, un pavelló esportiu i el CAP Rio de Janeiro, a més d’una zona verda i de jocs infantils.

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies