Històries de Covid-es: dins la UCI

Mònica de San Nicolás, veïna del Turó de la Peira i infermera a primera línia a l’Hospital de Sant Pau

Hem superat el primer mes del confinament causat per la Covid-19. Dies d’incertesa i prudència, i sobretot, de quedar-se a casa pel bé de tots i totes. Des de NouBarrisNet hem volgut obrir una finestra i colar-nos en diverses llars noubarrienques per descobrir com s’està vivint aquest temps tan excepcional. Cada dia us apropem el punt de vista particular de veïns i veïnes que viuen la crisi des de la primera línia, dins les UCI, col·laborant en una de les xarxes de suport, fabricant mascaretes, darrere el mostrador d’una farmàcia, o aportant la seva feina artística per fer més lleugera la clausura, entre d’altres. Dibuixarem un prisma en què viurem en primera persones les preocupacions, la professionalitat, l’optimisme, l’entrega i la solidaritat dels noubarriencs.

Avui ens posem a la pell d’una de les infermeres que ho donen tot per tenir cura de les persones malaltes de coronavirus. Mónica de San Nicolás viu al Turó de la Peira i només trenca el confinament per anar a comprar i per afrontar llargues jornades a l’UCI de l’Hospital de Sant Pau. Fa 18 anys que treballa com a infermera, amb una formació i una experiència amplíssima. Tanmateix, reconeix que la crisi de la Covid-19 ha estat un xoc que ha obligat a modificar-ho tot a corre-cuita per poder fer-hi front. Des de multiplicar les unitats de cures intensives amb la transformació d’espais que abans tenien altres utilitats a adaptar horaris i sistemes de treball. “Ara treballem tres dies i descansem un dia per poder suportar el ritme de treball. Vivim situacions molt dures, no només a nivell físic, que acabem esgotades, sinó a nivell mental. Hem viscut situacions que mai havíem imaginat haver de viure a nivell professional. Mai m’hagués imaginat veure persones morir sense poder estar amb família, gestionar l’angoixa. A vegades la situació és complicada, ens sobrepassa a tots.”  La gestió d’aquesta angoixa la porten una mica millor des que han entrat les tauletes i poden posar en contacte malalts i famílies a través de les videotrucades. ”El vessant humà sempre ha estat important però ara té encara més importància. Les famílies ho agraeixen moltíssim, i nosaltres ho notem en la recuperació del pacient. És com un medicament, una recàrrega d’energia que li donem, poder veure a les famílies, als néts, poder estar en contacte amb ells encara que sigui a través d’una pantalla.”


Totes aquestes vivències i angoixes, a més de les pròpies, també les ha de gestionar Mónica quan torna a casa. Viu sola. “Fa un mes que no veig a la meva família, els pares, les germanes i els nebots… estem en contacte telemàticament, però no ens veiem en persona.” Com molts altres veïns, també surt al balcó a les 20h a aplaudir. “Aplaudeixo els meus companys, l’equip mèdic, l’equip d’infermers, d’auxiliars, de neteja, de sanitaris, de zeladors, aplaudeixo les caixeres del supermercat que ens reben cada cop que anem a comprar; el servei de neteja dels carrers de Barcelona que mantenen els carrers nets; tota la gent que està posant el seu gra de sorra; aquests nens que estan complint el confinament com ningú, que es mereixen un premi; i a cadascú de nosaltres. És un aplaudiment comunitari per a totes les persones que estem contribuint en aquesta situació.”

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies