Històries de Covid-es: visibilitzar els invisibles
Lorena Sopena fa un seguiment de la situació de les persones sense sostre acampats al Parc Central de Nou Barris
Hem superat el primer mes del confinament causat per la Covid-19. Dies d’incertesa i prudència, i sobretot, de quedar-se a casa pel bé de tots i totes. Des de NouBarrisNet hem volgut obrir una finestra i colar-nos en diverses llars noubarrienques per descobrir com s’està vivint aquest temps tan excepcional. Cada dia us apropem el punt de vista particular de veïns i veïnes que viuen la crisi des de la primera línia, dins les UCI, col·laborant en una de les xarxes de suport, fabricant mascaretes, darrere el mostrador d’una farmàcia, o aportant la seva feina artística per fer més lleugera la clausura, entre d’altres. Dibuixarem un prisma en què viurem en primera persones les preocupacions, la professionalitat, l’optimisme, l’entrega i la solidaritat dels noubarriencs.
En aquesta entrada us oferim l’entrevista a Lorena Sopena, una jove estudiant de fotografia del Turó de la Peira, molt vinculada als moviments socials de Nou Barris, que està fent un seguiment acurat a un col·lectiu vulnerable: el grup de persones sense sostre que viu aquests dies acampat al Parc Central de Nou Barris, prop de l’alberg municipal. També col·labora en la xarxa de suport del Casal 3 Voltes Rebel i ha fet un anàlisi de les causes per les quals Nou Barris és el districte amb més casos confirmats en coronavirus.
L’arribada de la Covid-19 li ha suposat, a banda de perdre la feina que tenia, un trasbals al curs a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. “Fa uns dies vam començar a fer classes online. El que passa és que els propis estudis com a tal compliquen una mica el seguiment dels estudis. Estic una mica preocupada per com seguirem el curs.” Aquesta formació la va impulsar a emprendre un projecte fotogràfic a l’entorn de l’alberg per a persones sense llar ubicat darrera la Seu del Districte de Nou Barris. Va descobrir que aquestes persones romanien allà, sense mascaretes ni protecció, i va decidir fer-ne un seguiment amb un projecte que encara està en marxa i del qual en teniu una mostra al seu Twitter. “Estic treballant amb ells a nivell fotogràfic i també amb entrevistes. Volia visibilitzar els invisibles, gent que sempre està allà, porta molt de temps acampada allà i que sorgia el dubte que davant aquesta crisi, com s’ho estaven plantejant o com ho estaven vivint tots ells.”
Més enllà de les fotografies, Lorena Sopena va dedicar temps també a analitzar les estadístiques i les causes que feien de Nou Barris un dels districtes més afectats per la Covid-19. Algunes eren el tipus d’urbanització i d’habitatges, tenir pisos més petits amb més habitants, o la menor esperança de vida en comparació a barris com Pedralbes. “Vaig fer una recerca arran d’un article que deia que la Covd-19 no entenia de classes. Jo estava convençuda que sí que entenia de classes i de que la perifèria estaria molt afectada per això. Vaig buscar dades, les vaig contrastar i les vaig plasmar en un document.” Un document que també trobareu al seu compte de Twitter.
Com a punt positiu, confia en el teixit social de Nou Barris per superar aquesta crisi. “És un districte amb un teixit social molt fort que s’està reforçant davant una crisi a la qual no ens havíem enfrontat mai. A nivell socioeconòmic crec que serà molt complicat perquè no hi ha hagut voluntat de fer unes inversions que són molt necessàries en matèria de sanitat, ensenyament, d’equipaments,… Hi ha unes necessitats que s’han descuidat i que ho estem pagant i ho continuarem pagant durant molt de temps. No entraré en el debat de la sanitat, perquè diuen que tenim una de les millors del món, però crec que potser ho havia estat però se l’han carregat; però sí del valor del dia dia. Crec que podem aprendre que el ritme i el nivell de vida que portàvem, a nivell global, no només d’estat, no és sostenible i que hem de portar un ritme de vida una mica més sostenible per nosaltres mateixos.”
Amb aquesta mirada, vol motivar el veïnat a no baixar la guàrdia quan el coronavirus hagi passat: “Li diria a la gent que quan tot això es relaxi una mica, no es quedi mirant, que continuï lluitant com molta gent que portem anys lluitant, perquè això no acabarà aquí.”
