Històries de covid-es: solidaritat ciberveïnal

En Roger dedica el temps lliure del teletreball a ajudar en la xarxa de Suport de Verdum

Hem superat el primer mes del confinament causat per la Covid-19. Dies d’incertesa i prudència, i sobretot, de quedar-se a casa pel bé de tots i totes. Des de NouBarrisNet hem volgut obrir una finestra i colar-nos en diverses llars noubarrienques per descobrir com s’està vivint aquest temps tan excepcional. Cada dia us apropem el punt de vista particular de veïns i veïnes que viuen la crisi des de la primera línia, dins les UCI, col·laborant en una de les xarxes de suport, fabricant mascaretes, darrere el mostrador d’una farmàcia, o aportant la seva feina artística per fer més lleugera la clausura, entre d’altres. Dibuixarem un prisma en què viurem en primera persones les preocupacions, la professionalitat, l’optimisme, l’entrega i la solidaritat dels noubarriencs.

Aquest cop l’entrevista la protagonitza un dels molts veïns i veïnes que col·laboren de forma voluntària i desinteressada en alguna de les xarxes de suport dels nostres barris. En aquest cas, Roger s’ha implicat al teixit solidari de Verdum, amb la forta convicció de la necessitat d’ajudar-se entre veïns. “No tinc clar com en sortirem, però si les persones ens donem un cop de mà a tothom segur que serà més fàcil de portar.” Des de l’inici de la crisi es troba confinat teletreballant des de casa, i dedica la resta del temps a col·laborar a la xarxa: “donar un cop de mà a la gent que necessita ajuda: ja sigui anar a la farmàcia, anar a fer la compra, el que sigui convenient.”


La de Verdum va ser una de les primeres xarxes que va sorgir a Nou Barris. “Va sortir de forma molt espontània. Cadascú té les seves casuístiques, qui pot estar fent més feina des de casa, la fa, qui pot sortir al carrer perquè no és un col·lectiu de risc o perquè no li fa respecte enfrontar-se en això, ho fa amb tota la bona voluntat. Tothom amb qui estem en contacte el que preval és el bé en comú i no l’individu.” Fa un parell d’anys que viu a Verdum i reconeix que aquesta experiència també l’ha fet conèixer altres veïns i veïnes. “La situació ens ha donat l’oportunitat de posar-nos en contacte amb gent a qui no li posem cara, ja li posarem més endavant. En una situació més normal hauríem fet reunions, però fem servir les eines que tenim més a mà com ara el Whatsapp.” Tot i així, una de les preocupacions dels voluntaris era contactar amb les persones més vulnerables i la gent gran, independentment de si tenien accés a internet. “Estem recuperant els telèfons fixes, que és una mica retro. Amb els mòbil els havíem aparcat i ara els recuperem per arribar a tothom.”

A nivell personal sent, com molts, l’angoixa i el neguit d’una crisi excepcional i nova. “A mesura que van passant les setmanes relativitzes una mica la situació, però els primers 15 dies han estat una mica complexes. Adaptar-te a una nova realitat, a una nova manera de viure,… Tenim la sort que som dos a casa i tenim una mascota, cosa que ens permet sortir un parell de cops al dia.” Aquests passeigs els compatibilitza amb la compra o la recollida de medicina per a altres veïns. Fa poc van aconseguir mascaretes reutilitzables, de forma que ara surten més tranquils al carrer, però lamenta les dificultats que hi ha per trobar-les, tant d’estoc com de preu. “Són un bé escàs, d’igual manera que els guants, i quan les aconsegueixes sovint és a un preu que no sé fins a quin punt tothom hi pot tenir accés. Això és una complicació. Se’ns demana una certa responsabilitat com a societat, però l’economia marca estatus fins i tot en aquests extrems, en com accedim a aquest material que se’ns marca que és imprescindible.”

De cara al futur, ja pensa en com la societat haurà de debatre sobre la gestió de la situació i demanar-ne responsabilitats. Com molta gent, està preocupat pel que vindrà un cop acabi la crisi sanitària. “Ara estem en una situació de crisi molt agreujada pel virus, però tampoc veníem d’una situació molt agradable ni confortable, amb situacions precàries laborals, econòmiques, de molt factors, això venia molt enrocat de temps enrere, i ara ho està sacsejant tot de nou. Falta veure com anirà ara tot això. Segurament o fem un cop de mà a la gent que tenim més propera, o  això serà molt complex de poder remuntar.”

Però no vol caure en el pessimisme. Confia en la xarxa solidària d’aquest moviment ciberveïnal i en el propi teixit associatiu i reivindicatiu de Nou Barris. “Hi ha dues coses positives. Una és que tothom més o menys ha pogut recuperar aquelles converses amb gent amb qui feia temps que no parlava, i hi dedica més temps a aquestes converses, perquè ara el que ens sobra és temps. I a nivell social, les iniciatives que s’estan creant de xarxes de suport a molts barris poden reforçar la xarxa social que hi havia. I és un factor valuós.”

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies