Històries de covid-es: tenir cura dels gats del carrer

Pepi Fuentes, de Rescat, alimenta colònies amb un permís especial i alerta de l’augment d’abandonaments

Des de NouBarrisNet hem volgut obrir una finestra i colar-nos en diverses llars noubarrienques per descobrir com estan vivint els veïns i veïnes aquest temps tan excepcional. Cada dia us apropem un punt de vista particular i les preocupacions, la professionalitat, l’optimisme, l’entrega i la solidaritat dels noubarriencs.

La protagonista d’avui és Pepi Fuentes, de l’associació animalista Rescat. Des de fa  més de vint anys té cura de les colònies de gats del carrer. Els alimenta, els porta al veterinari, els  esterilitza i si és possible, els busca una llar adoptiva. L’anunci del confinament li va portar la preocupació sobre com continuar amb la seva tasca. Però l’Ajuntament els ha donat un permís especial per alimentar els gats. “No és per anar tot els dies i ser allà 3 o 4 hores, simplement és anar, posar el menjar i marxar. Era una preocupació molt gran pensar que els gats del carrer s’haurien mort de gana. Era molt trist veure’ls donar voltes pel carrer buscant alimentació.” Solucionat el problema bàsic, els reptes se centren en fer front a l’escalada d’abandonaments d’animals de companyia i tenir cura dels gats malalts.

 

Ara mateix han limitat les actuacions a casos urgents. “Com ara gats atrapats o gats en molt males condicions, que hem hagut de rescatar, o gates amb els cadells que eren a qualsevol racó i no podien sobreviure. Hem actuat tan sols en coses súper necessàries. Fins i tot els gats del carrer que hem vist que amb un antibiòtic, una pastilla, ja ho podíem solucionar, no els hem portat al veterinari. Hem fet com les persones, no hem anat al metge si no era estrictament necessari.”

Pot alimentar, tant ella com la resta de voluntaris, els gats de les colònies que controlen a Nou Barris. Porten una autorització especial i s’estan el temps estrictament necessari per posar el menjar i medicar, si cal, algun gat. Però està preocupada perquè està detectant molt abandonaments. Per exemple, fa uns dies es va trobar a Ciutat Meridiana una caixa amb quatre gatets. Tanmateix, no és el cas més dramàtic. “Hi ha molta gent que està malalta per culpa d’aquest virus i no pot atendre els seus animals. Altres, han mort. Molta gent que vivia amb el seu gatet a casa. Quan la situació es recuperi serà un problema, perquè ens arribaran molts casos. Ens fa por que creiem que ens vindrà una allau bastant gran i no sabem si ho podrem afrontar les associacions, sobretot les petites com la nostra.”

Gats i gossos no ens contagien

La informació aquests dies circula per les xarxes socials i no sempre és ben acurada. En aquest sentit, es cansen de desmentir coses com que els gats i gossos ens poden contagiar. “Hem hagut de donar moltes explicacions. Al contrari, els animals estan passant el que nosaltres estem transmetent. Que la gent estigui tranquil·la. Parlo d’un gat de carrer, un colom de carrer… Un animal que és amb tu, ben alimentat, ben cuidat… mai et contagiarà res. Al contrari, tu seràs el que li donaràs feina a ell.”

“Ens miren amb mala cara per passejar els gossos”

Va fundar Rescat perquè en aquell moment va veure que els gats de carrer eren el que més necessitaven ajuda. Volia evitar gats malalts i morts pels carrer. Però a casa seva conviu amb tres gossos. Troba a faltar poder-los portar a passejar a zones verdes i a la muntanya, ja que no en té cap a menys de 100 metres de casa. També li sap greu les crítiques d’algunes persones. “Els veïns et miren amb mala cara, perquè surts amb els gossos. Entenc a la gent, però no veuen que ens exposem a un perill més gran que ells. Sortim al carrer per necessitat i els gossos trepitgen tot el que hi ha al terra. Tu arribes a casa i et treus les sabates, les neteges… els gossos caminen i al carrer, a més de trobar caques, que sembla que és l’únic que la gent veu, t’hi trobes guants, mocadors fets servir, i els nostres animals passen per allà.”

Mai lleixiu ni alcohol per desinfectar els gossos

El passeig ve, doncs, seguit d’una desinfecció a fons dels animals. “Quan entrem a casa, els netejo les potes a l’entrada amb tovalloletes, després amb una tovallola de cotó amb una mica d’aigua i sabó. Sobretot les potes. I si és molt tafaner, com un dels meus, també el llom. I sí que els banyo més sovint amb el seu sabó especial, intento tenir una higiene més acurada. No li poso alcohol, lleixiu ni cap altre producte que els pugui fer mal. Amb aigua i sabó ja es renten bé.“

Els animals recuperen el seu espai

Una part positiva del confinament són imatges com les de dofins a la costa barcelonina i a Venècia, o fins i tot cèrvols en algunes ciutats. Pepi s’alegra sobretot de sentir el cant d’ocells que no havia vist mai. “Com a animalista, llevar-me al matí i escoltar com canten els ocells, és una satisfacció, perquè només ho veig quan vaig al poble. Si fóssim capaços de conviure i respectar la resta, sabríem més valorar el que ens envolta. Els animals donen moltes lliçons d’humilitat, si aprenguéssim d’ells, seríem més feliços. Hem pres el terreny a tot ésser viu, ja sigui animal, planta, de tot. Aleshores, quan ve un episodi d’aquests, que no hem viscut mai, i l’ésser humà es retira, tornen els que vivien allà. He anat a la muntanya per anar a les colònies que tenim per Torre Baró i he vist els porcs senglars al meu costat, però és que allò era també casa seva. Ara quan anem amb la bicicleta, o els gossos, o a passejar, aquests porcs senglars s’hauran d’allunyar, perquè sinó es converteixen en carn de canó, perquè molesten. Però és que és casa seva. I s’ha d’entendre.”

Abraçades i gaudir de la natura

Els dies van passant i té clar què és el que farà quan recuperem la llibertat de sortir al carrer. ”Abraçar la meva filla. Fa un mes i mig que només la veig a través del mòbil. I després anar amb els meus gossos a la muntanya i veure els arbres i els ocells i tot. I també anar a veure els gatets, que estiguin bé, sans, que es puguin donar en adopció, que els cadells que hagin nascut els puguem donar una oportunitat, que no es quedin al carrer.. el que més trobo a faltar és la llibertat. I veure què m’he deixat fora. I crec que ho trobaré canviat i que m’agradarà molt. Gaudir de tot plegat, de la natura, serà el millor. Amb l’estrès que portàvem ho havíem deixat una mica de banda.”  

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies