Històries de covid-es: des del supermercat

Víctor, caixer i reposador: “Hi ha gent que es comporta bé i hi ha que no entén que han de fer cues, es queixa i organitza algun aldarull”

Des de NouBarrisNet hem volgut obrir una finestra i colar-nos en diverses llars noubarrienques per descobrir com estan vivint els veïns i veïnes aquest temps tan excepcional. Cada dia us apropem un punt de vista particular i les preocupacions, la professionalitat, l’optimisme, l’entrega i la solidaritat dels noubarriencs.

Avui ens posem a la pell d’una persona que es troba a primera línia en aquesta crisi. En Víctor treballa en un supermercat, com a caixer i reposador, i està vivint una situació excepcional. Controlar l’estoc, les cues, les distàncies i la tensió amb alguns veïns, no sempre és fàcil. Especialment els primers dies. “Va ser una setmana una mica caòtica. La gent venia, arrasava amb el que hi havia. He vist gent emportar-se milers, milers de coses que potser les hauran hagut de llençar perquè dubto que tinguessin tant espai a la nevera o que mengessin tant en una setmana. Una autèntica bogeria. Col·locàvem tots els productes pel matí. Obríem a les 9h. A les 9.30-10h, ja no quedava res. Des de les 10h fins a les 21h, la gent venia i no comprava res perquè no n’hi havia. Intentàvem demanar més però tots els supermercats ho feien i ens portaven el just.”

Reconeix que no s’ho esperaven i que es van anar adaptant, primer amb les restriccions d’aforament a la botiga i, després, amb la limitació de quantitats que els clients poden comprar per producte. “No és lògic que la gent s’emporti 15 paquets d’arròs quan pot passar perfectament dos dies amb dos paquets. Es poden emportar 3 productes de cada. La gent ja no compra tan compulsivament, sembla que ja s’han mentalitzat, però continua havent-hi moltes compres, la veritat.” Dins aquesta febre de compres, sembla que hi ha fases. “Hem tingut la fase del paper higiènic, que ara ja s’ha acabat. Hem tingut la fase del lleixiu, que ara sembla que s’està calmant. I ara és la farina i el llevat. Després també ous, llet. Però el que sempre falta ara mateix és farina i llevat.”

Mesures preventives

A banda d’aquest problema de logística, una de les preocupacions de tot el personal que treballa a primera línia als supermercats és la por als contagis. En el cas del Víctor, viu amb els pares i amb una germana amb síndrome de Down. “Són persones d’alt risc. Ells tenen una mica de por, sobretot per la meva germana que és la que més risc corre. Es preocupen per mi, que tingui tot el necessari per protegir-me perquè no agafi res i no els pugui contagiar.” Com a mesura de precaució, fan torns de matí i tarda, tanquen al migdia per desinfectar i els dos equips no coincideixen. “Som una petita família i mantenir el marge de distància, se’ns fa estrany. Fem bromes ‘eh, no t’apropis massa’. Ho portem com podem.”

És conscient que corren un risc, com la resta de treballadors que atenen el públic, i agraeix molt les mostres de suport que reben a les 20h. “Sortir a aplaudir no em dona temps, perquè tanquem a les 20h. Però des de dins de la botiga tancada, sí que se senten els aplaudiments. Em sembla maco. Hi ha gent que ja estarà cansada, però a mi em reconforta per dins. Et dona una mica d’energia per a l’endemà. És gratificant. Encara que sigui poca gent, és gratificant.”

Somriures i tensió entre els clients

Una altra qüestió és la clientela, entre la qual hi troba de tot. “Hi ha clients que venen i t’agraeixen que siguis allà, que t’aplaudeixen, que et porten detalls, hi ha qui et porten mascaretes, ja que les que ens donen a nosaltres són d’usar i llençar, no les que necessitem. Hi ha gent que es comporta bé i s’agraeix. I després hi ha gent que no. Que no respecta, que no entén que han de fer cua perquè no hi hagi tanta gent a la botiga, i ja hem hagut de trucar diverses vegades a la policia. Hi ha hagut algun aldarull. Sembla que darrerament la gent ho va entenent però sempre hi ha qui es queixa. També qui surt tots els dies a comprar i l’intentes explicar, perquè sobretot és gent gran, que no ha de sortir tan sovint, que si algú els pot anar a comprar… i et posen mala cara, tot i que els hi dius amb tota la bona fe. N’hi ha de tot, la veritat. Hi ha més dolent que bo, però la gent que ve i t’ho agraeix que hi siguis,  et fa un somriure, s’agraeix, és bonic.”

I d’igual manera que identifiquen les fases de compres compulsives de certs productes, tenen també molt clares les principals hores  d’aglomeracions. “Hi ha dies que treballo matí i tarda. I pel matí sol haver-hi més bogeria. Ve més gent a comprar. I per la tarda, potser a les 17.30-18h encara hi ha gent, però a partir de les 18h la gent es recull i hi ha molta menys feina, la veritat. I els dies que hi ha pluja la gent surt menys, també.”

Tornar a sortir

A nivell personal, i des de la seva joventut, en Víctor troba a faltar sobretot passejar. “Poder sortir abraçat a la meva parella o sortir a prendre algo amb un amic. Ja no tant anar al cinema o a dinar a un restaurant. Sinó sortir sense por a que et pugui passar alguna cosa o que et pot aturar la policia, sortir com antigament.”